Geraldo Lapenda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGeraldo Lapenda
Biografia
Naixement6 desembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Nazaré da Mata (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 2004 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Recife (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, lingüista, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Federal de Pernambuco Modifica el valor a Wikidata

Geraldo Calábria Lapenda (Nazaré da Mata, Pernambuco, 6 de desembre de 1925 - Recife, 19 de desembre de 2004) va ser un filòleg i professor universitari brasiler.[1]

Vida[modifica]

A Nazaré da Mata, amb els seus germans i la seva àvia materna (1946).

Fill de José Spinelli Lapenda (Pepino) i Anna Calábria Lapenda, era el cinquè de set germans: Feliciano (Pare Lapendinha), José, María de la Conceição (Ceça), Pascoal (Lito) i Francisco de Assis, ja morts, i María Ângela. Després dels seus estudis primaris a Nazaré da Mata, va anar a Rio de Janeiro, per prosseguir els seus estudis al Seminari Arquidiocesano de San José, on, a més d'Humanitats (1937/1943), va fer el curs de Filosofia (1944/1946), amb especialització en grec, grec-bíblic i hebreu.

A la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, el 1946 va estudiar Teologia al Pontificio Colegio Pio Brasileiro, però no va acabar els estudis i va retornar al Brasil al març de 1948. El seu somni, llavors, era l’advocacia, però els anys de seminari el conduirien a la Facultat de Filosofia, Ciències i Lletres "Manuel de la Nóbrega", de la Universitat Catòlica de Pernambuco, on es llicenciar el 1952 en lletres neo-llatines.

Va començar com a professor de la recentment creada Facultat de Filosofia de Pernambuco, que posteriorment integraria la Universitat del Recife, avui Universitat Federal de Pernambuco, on va conèixer la seva esposa, María Clementina Barros Lapenda, amb qui es va casar el 20 de desembre de 1952. Van tenir tres fills: Ana Lúcia, Marcos José i Marcelo Lapenda.

Es va llicenciar en Dret per la Universitat Catòlica de Pernambuco (1968/1972), però només hi va exercir dos anys.

En 1965, va guanyar una borsa per fer el curs de Tipologia Lingüística al 1r Institut Lingüístic Llatinoamericà (desembre/1965 a gener/1966), promogut pel PILEI - Programa Interamericà de Lingüística i Ensenyament d'Idiomes a l’Uruguai.

Finalment es va doctorar en Lletres per la Universitat Federal de Pernambuco, obtenint el títol de Docent-Lliure en Lingüística, mitjançant aprovació en concurs de títols i proves, amb la defensa de la seva tesi Aspectos Fonéticos do Falar Nordestino (1977).

Va participar activament de la fundació de l'Associació Brasilera de Lingüística (ABRALIN), en la qual va arribar a integrar el seu primer Consell Director,[2][3] i fomentant altres activitats d'àmbit nacional i local i, encara, va ser consultor científic de la Fundació de Suport al Desenvolupament de la Universitat Federal de Pernambuco (FADE-UFPE).

Publicacions[modifica]

Poesies

Referències[modifica]

  1. ↑ Lapenda, Marcelo. Geraldo Calábria Lapenda, mais do que um réquiem. Recife: Baraúna, 2005. ISBN 85-98152-18-8. 
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.abralin.org/index.php?option=con_content&view=article&id=49&Itemid=92&limitstart=2
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.reference-global.com/doi/abs/10.1515/iral.1969.7.2.149[Enllaç no actiu]
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Biblioteca Digital Curt Nimuendaju». Coleção Geraldo Lapenda.
  5. ↑ Lapenda, Maria Clementina. Níveis estruturais na obra literária. Recife. Ed. Universitária, 1982

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Geraldo_Lapenda&oldid=33182159»