Gian-Carlo Rota

Gian-Carlo Rota

Biografia
Naixement	27 abril 1932 Vigevano (Itàlia)
Mort	18 abril 1999 (66 anys) Cambridge (Massachusetts)
Sepultura	Cementiri del Mount Auburn, Field Road, Lot: 9826, Site: 513, Grave: 1 42° 22′ 11″ N, 71° 09′ 03″ O
Dades personals
Formació	Universitat Yale - doctor (1953–1956) Universitat de Princeton (1950–1953) Colegio Americano de Quito (1947–1950)
Tesi acadèmica	Extension theory of differential operators  (1956 )
Director de tesi	Jacob Schwartz
Activitat
Camp de treball	Combinatòria, matemàtiques, anàlisi funcional, teoria de la probabilitat i fenomenologia
Ocupació	matemàtic, filòsof, professor d'universitat
Ocupador	Institut de Tecnologia de Massachusetts (1967–1999) Universitat Rockefeller (1965–1967) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1959–1965) Universitat Harvard (1957–1959) Institut Courant de Ciències Matemàtiques (1956–1957)
Membre de	Institut d'Estadística Matemàtica (membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica) (1970–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Obra
Obres destacables Conjectura de Rota Inequació de Kallman-Rota radi espectral conjunt àlgebra de Rota-Baxter Conjectura de les bases de Rota (1964) On the foundations of combinatorial theory I. Theory of Möbius Functions
Estudiant doctoral	Richard Stanley, Catherine Yan, Kenneth L. Lange (en) , Mark Haiman, Stephen Grossberg, Peter Duren, Martin Billik, Daniel I. A. Cohen, Thomas Brylawski (en) , Henry Crapo, Patrick O'Neil, Richard Ehrenborg (en) , Walter Whiteley, William Y.C. Chen (en) , Neil Lawrence White (en) , Hien Quang Nguyen (en) , Robert Feinberg, Joseph PeeSin Kung (en) , Norton Starr (en) , Robert Lyden McCabe (en) , Richard Morgan Moroney Jr. (en) , John Markham Freeman (en) , Nick Metas (en) , Thorkell Helgason (en) , Alexander P. Doohovskoy (en) , Sergio Luiz de Braganca (en) , Stephen Michael Tanny (en) , Peter Michael Doubilet (en) , Kenneth William Holladay (en) , Oscar Alfonso Nava Zambrano (en) , William Russell Schmitt (en) , Daniel Elliott Loeb (en) , Rosa Qi Huang (en) , Julia Sue Yang (en) , Shunhuang Peter Zhuang (en) , Joseph Stephen Oliveira (en) , Daniel A. Klain (en) , Michael Hawrylycz (en) , Wendy Chan (en) , Jozsef Losonczy (en) , Brian David Taylor (en) , Matteo Mainetti (en) , Steve Fisk (en) , Joel Alvin Stein (en) , Erlan E. Wheeler, II (en) , Domenico Senato (en) , Alan David Blair (en) , Shane Lindstrom (en) i Lee F. Mondshein (en)
Família
Cònjuge	Teresa Rondón
Pares	Giovanni Rota i Luigia Facoetti
Germans	Ester Rota Gasperoni
Parents	Ennio Flaiano (oncle) Rafael Ángel Rondón Márquez (sogre)
Premis (1999)  doctor honoris causa per la Universitat de Nankai (1988)  Premi Leroy P. Steele (1970)  membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica

Gian-Carlo Rota (Vigevano, 27 d'abril de 1932 - Cambridge, 18 d'abril de 1999) va ser un matemàtic italo-estatunidenc.

Vida i Obra

Rota va néixer a Vigevano (Itàlia), fill d'un arquitecte i enginyer civil radicalment oposat al govern feixista italià. Per aquest motiu va ser inclòs en la llista negra i, per evitar represàlies, va marxar cap a les muntanyes. a la localitat de Rimella i, poc després, va passar amb la família cap s Suïssa. El 1946, la família va emigrar a l'Equador, on el jove va estudiar al Colegio Americano de Quito. Gràcies a tots aquests moviments el jove parlava de forma fluïda l'italià, l'anglès, el castellà i el francès i llegia amb facilitat l'alemany i el llatí. El 1950 va ingressar en la universitat de Princeton en la qual es va graduar el 1953, i a continuació va començar els estudis de postgrau a la universitat Yale. El 1956 obté el doctorat amb una tesi sobre operadors diferencials dirigida per Jacob Schwartz.

El curs següent, 1956-57, va ser assistent a l'Institut Courant de la universitat de Nova York i els dos cursos següents a la universitat Harvard. El 1959 va ser nomenat professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT) en el qual va romandre fins a la seva mort el 1999, excepte els cursos 1965-1967 en els quals va estar a la universitat Rockefeller de Nova York. Al MIT va impartir també classes de filosofia, a més de les de matemàtiques.

Rota va establir profundament les directrius de la recerca en teoria combinatòria contemporània des del seu primer article sobre aquest tema publicat el 1964: Foundations of Combinatorial Theory. Els seus treballs anteriors havien estat sobre teoria d'operadors, equacions diferencials i teoria ergòdica.

En el camp filosòfic, va ser molt crític amb la filosofia analítica i va presentar una personal reinterpretació de la fenomenologia basada en els conceptes de Heidegger de context i eina.

El 1980 va ser el fundador de la revista Advances in Applied Mathematics.

Bibliografia

• Beschler, Edwin F.; Buchsbaum, David A.; Schwartz, Jacob T.; Stanley, Richard P.; Taylor, Brian D.; Waterman, Michael «Gian-Carlo Rota (1932-1999)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 47, Num. 2, 2000, pàg. 203-216. ISSN: 0002-9920.
• Dhombres, Jean; Kung, Joseph P.S.; Starr, Norton. Gian-Carlo Rota on Analysis and Probability (en anglès). Birkhäuser, 2003. ISBN 0-8176-4275-7. 
• Grosshans, Frank D. «The work of Gian-Carlo rota on invariant theory» (en anglès). Algebra universalis, Vol. 49, Num. 2, 2003, pàg. 213-258. DOI: 10.1007/s00012-003-1827-z. ISSN: 0002-5240.
• Kung, Joseph P.S.; Rota, Gian-Carlo; Yan, Catherine H. Combinatorics: the Rota Way (en anglès). Cambridge University Press, 2009. ISBN 9781139476768. 
• Kung, Joseph P.S. «Gian-Carlo Rota, 1932-1999» (en anglès). Biographical Memoirs - National Academy of Sciences, 2016, pàg. 1-14. ISSN: 0077-2933.
• Palombi, Fabrizio. The Star and the Whole (en anglès). CRC Press, 2001. ISBN 978-1-56881-583-1. 
• Sagan, Bruce E.; Stanley, Ruchard P. Mathematical Essays in honor of Gian-Carlo Rota (en anglès). Birkhäuser, 1998. ISBN 978-1-4612-8656-1. 
• Senato, Domenico «Il teorico è un rivoluzionario, Gian-Carlo Rota era un teorico» (en italià). Lettera Matematica Pristem, Vol. 50, 2003, pàg. 84-91. ISSN: 1593-5884.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gian-Carlo Rota

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gian-Carlo Rota» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Palombi, Fabrizio. «ROTA, Giancarlo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, Vol. 88, 2017. [Consulta: 20 desembre 2023].
• «MIT professor Gian-Carlo Rota, mathematician and philosopher, is dead at 66» (en anglès). MIT News, 1999. [Consulta: 20 desembre 2023].