Gian Francesco Malfatti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 setembre 1731 Ala (Itàlia) |
| Mort | 9 octubre 1807 (76 anys) Ferrara (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Cercles de Malfatti |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Activitat | 1771-18?? |
| Organització | Universitat de Ferrara |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1788–) |
| Influències | |
Gian Francesco Malfatti fou un matemàtic italià del segle xviii.
Vida i Obra[modifica]
Malfatti va estudiar al col·legi jesuïta de Verona fins als disset anys en què va ingressar a la universitat de Bolonya en la que va estudiar matemàtiques amb els professors F.M. Zanotti i Laura Bassi. Vincenzo Riccati, professor del col·legi jesuïta de Bolonya va ser el seu mestre i guia.
El 1754 es trasllada a Ferrara on exercirà com a bibliotecari del marqués Cristino Bevilacqua fins al 1771 en que, en refundar-se la universitat de Ferrara, serà nomenat catedràtic de matemàtiques d'aquesta.[1]
A partir de 1766, participa en les activitats dirigides per Antonio Maria Lorgna per fundar la Società Italiana delle Scienze, deta dei XL (perquè tenia 40 membres), de la que en serà un dels fundadors el 1782.[2] També va participar en l'intent de publicació d'una Gran Enciclopèdia Italiana (a l'estil de la francesa).
El 1796, en proclamar-se la república Cispadana, forma part dels comitès d'ensenyament públic i de reforma educativa.
Malfatti va publicar nombrosos articles a la revista de la Società sobre temes matemàtics diversos, destacant-ne els de geometria (com el dels cercles de Malfatti (1802), pels que és més conegut) i els d'àlgebra (incloent els seus estudis sobre la quíntica i l'equació de sisè grau).
Els seus escrits més influents són:[3]
- 1770: De aequationibus quadrato-cubicis disquisitio analytica, sobre l'equació de sisè grau.
- 1781: Della curva cassiniana, on demostra una propietat gravitatòria de la lemniscata.
- 1804: Dubbi proposti al socio Paolo Ruffini sulla sua dimostrazione dell'impossibilità di risolvere le equazioni superiori al quarto grado, sobre la possibilitat de resoldre per radicals les equacions de grau superior al quatre i en polèmica amb Paolo Ruffini.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Cerruti, L. «Dante's bones». A: Kostas Gavroglu (ed.). The Sciences in the European Periphery During the Enlightenment (en (anglès)). Dordrecht: Kluwer Academic Publishers, 1994. ISBN 0-7923-5548-2.
- Fiocca, Alessandra «Il problema di Malfatti nella letteratura matematica dell'800» (en (italià)). Annali dell'Università di Ferrara, Vol. 26, Num. 1, 1980, pàg. 173-202. DOI: 10.1007/BF02825179. ISSN: 0430-3202.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gian Francesco Malfatti |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gian Francesco Malfatti» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Natucci, A. «Malfatti, Gian Francesco». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 abril 2015].
- Fiocca, Alessandra. «Malfatti, Gianfrancesco». Dizionario Biografico degli Italiani, 2007. [Consulta: 5 abril 2015].