Graciliano Ramos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGraciliano Ramos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 octubre 1892 Modifica el valor a Wikidata
Quebrangulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1953 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
Alcalde
1927 – 10 abril 1930
Circumscripció electoral: Palmeira dos Índios
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, novel·lista, escriptor de literatura infantil, escriptor, traductor, periodista, lingüista, guionista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Brasiler Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgraciliano.com.br Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0708632 TMDB.org: 12387 Goodreads author: 191636 Modifica el valor a Wikidata

Graciliano Ramos de Oliveira (Quebrangulo, 27 d'octubre de 1892 – Rio de Janeiro, 20 de març de 1953) va ser un periodista, escriptor, traductor, funcionari públic i polític brasiler, considerat un dels majors noms de la literatura brasilera.[1][2] La seva principal obra és Vides Seques, de 1938.[3]

Biografia[modifica]

Graciliano Ramos va néixer a Quebrangulo, província d'Alagoas, el 27 d'octubre de 1892. Primer de setze germans d'una família de classe mitjana del camp, va viure els primers anys en diverses ciutats del nord-est brasiler, com Buíque (Pernambuco), Viçosa, Maceió i Palmeira dos Índios (Alagoas). Acabant el segon grau en Maceió, va traslladar-se a Rio de Janeiro, on va passar un temps treballant com a periodista.[2][4] El setembre de 1915, motivat per la mort dels germans Otacília, Leonor i Clodoaldo, i del nebot Heleno, víctimes d'una epidèmia de pesta bubònica, torna a casa. Aquell mateix any, Graciliano va contraure matrimoni amb Maria Augusta de Barros, qui va morir el 1920, deixant-li quatre fills.[5][6]

Va ser elegit alcalde de Palmeira dos Índios el 1927, prenent possessió l'any següent. Havia comptat amb el recolzament del governador de la província i, impulsat per tractar-se d'un nom aliè a l'esfera política, va ser elegit en un plet d'una candidatura només.[7] Va mantenir-se en el càrrec durant dos anys, renunciant el 10 d'abril de 1930.[5] Els informes de l'alcaldia que havia escrit van cridar l'atenció d'Augusto Frederico Schmidt, editor carioca que el va animar a publicar el llibre Caetés (1933).[8]

Entre 1930 i 1936. va viure a Maceió, treballant com a director de la Premsa Oficial de l'estat, professor i director del departament d'Ensenyament Públic de de l'estat. El 1934 va publicar São Bernardo i, quan es preparava per publicar el proper llibre, va ser arrestat després de la Intentona Comunista de 1935.[5] Va ser dut a Rio de Janeiro, on va restar en presó provisional durant onze mesos. Va ser alliberat sense haver sigut acusat formalment.[7] Anys més tard, relataria la seva experiència entre reixes a Memórias do Cárcere, publicat poc després de la seva mort (1953).[1]

Amb ajuda d'amics, entre els quals José Lins del Rego, aconsegueix publicar Angústia (1936), aclamada per la crítica.[9] Amb la seva representació de l'angoixa, pot ser considerat un precursor de l'existencialisme.[10]

En 1938, va publicar la seva quarta i darrera novel·la, Vides Seques. Ramos presenta una família de migrants de l'interior del nord-est, que pateixen una vida infrahumana, condicionada per la sequera, la pobresa, la fam, la desigualtat social, les lluites de classes i, consecutivament, un calidoscopi de sentiments, pensaments, desitjos i emocions, barrejats amb la duresa del clima semiàrid. Això els obliga a viure i buscar mitjans de supervivència, expressant així un reflex artístic encara molt fort de la denúncia política i de la situació històrico-social de la regió.[11][12][13]

A continuació es va establir de nou a Rio, com a inspector federal d'ensenyament. El 1945, un cop va terminar l'era Vargas, va incorporar-se al Partit Comunista Brasiler.[14] També aquell any va pubicar Infância, un relat autobiogràfic.

Va tenir un altre fill amb la segona esposa, Heloísa Medeiros Ramos. Els anys següents, va realitzar alguns viatges a Europa amb ella. De les cròniques d'aquells viatges, sorgiria anys després el llibre pòstum Viagem (1954).[2][15] Va emmalaltir greument el 1952. A inicis de 1953, va ser ingressat, però va acabar morint el 20 de març, als 60 anys, víctima de càncer de pulmó.[5]

Després d'una pugna de gairebé una dècada pels drets editorials de l'autor, la família va signar un nou acord amb l'editora Martins. que va publicar la seva obra completa en la dècada del 1960. A més, van llançar-se obres inèdites: Pequena História da República, publicada dintre d' Alexandre e outros heróis un compendi de relats juvenils; Linhas tortas, que compilava diversos textos publicats en premsa; i Viventes das Alagoas, que compilava cròniques publicades en la revista de propaganda varguista Cultura Política. Les seves cartes només serien publicades en la dècada de 1980.[16]

Escultura de bronze en homenatge a l'escriptor Graciliano Ramos, situada en la platja de Punta Verde de Maceió, Alagoas.

Homenatges i premis[modifica]

Tributs[modifica]

El director de cinema Nelson Pereira dos Santos va adaptar Vidas Secas l'any 1963. La pel·lícula, enquadrada en el moviment del Cinema novo, va rebre l'any següent un dels premis del Festival de Cinema de Valladolid.[17]

L'any 2020, els botànics brasilers James L. Costa-Lima i Earl Chagas van batejar una nova espècie amb el nom de l'escriptor. La planta pertany al gènere Dicliptera, de la família de les acantàcies, i el seu nom científic és Dicliptera gracilirama. És endèmica de la mata atlàntica del Nord-est del Brasil i, fins al moment, s'ha trobat només en la Reserva Biològica de Pedra Talhada, a Quebrangulo, la ciutat natal de Graciliano Ramos.[18]

Guardons[modifica]

  • 1936 - Premi Lima Barreto (Revista Acadèmica), per Angoixa.
  • 1939 - Premi de Literatura infantil i juvenil (Ministeri d'Educació), per A terra dos meninos pelados.
  • 1942 - Premi Felipe de Oliveira, al conjunt de la seva obra.
  • 1962 - Premi de la Fundació William Faulkner (Estats Units) - Vides Seques, com a llibre representatiu de la literatura brasilera contemporània.
  • 2000 - Personalitat Alagoana del segle xx.[19]
  • 2003 - Medalla Chico Mendes de Resistència.[20]
  • 2013 - El Govern Federal va triar Memórias do Cárcere pel Programa Nacional Biblioteca d'Escola.[21]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Graciliano Ramos». GEC. [Consulta: 17 novembre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Escritor brasileiro - Graciliano Ramos» (en portuguès brasiler). UOL, 17-08-2015. [Consulta: 17 gener 2011].
  3. ↑ Ramos, Graciliano. Vides seques. Traducció: Josep Domènech Ponsatí. Adesiara, 2010. ISBN 978-84-92405-31-2. 
  4. ↑ Senna, Homero. «A última entrevista de Graciliano Ramos» (en portuguès brasiler). Revista Bula, 25-08-2020. [Consulta: 13 febrer 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Nogueira Jr., Arnaldo. «Graciliano Ramos» (en portuguès brasiler). Releituras, 2003-03. Arxivat de l'original el 2016-04-25. [Consulta: 16 gener 2011].
  6. ↑ Viswanathan, Padma. «Graciliano Ramos and the Plague» (en anglès). The Paris Review, 15-05-2020. [Consulta: 12 febrer 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 Lucena, David. «Graciliano Ramos criou 'manual' do político irônico ao renunciar a prefeitura 90 anos atrás» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 10-04-2020. [Consulta: 5 maig 2020].
  8. ↑ «Graciliano Ramos» (en portuguès brasiler). Record. Arxivat de l'original el 2012-03-31. [Consulta: 17 gener 2011].
  9. ↑ «Oswaldo Goeldi - Graciliano Ramos». [Consulta: 16 gener 2011].
  10. ↑ da Silva, Salvelina. Os modos do ser em Sartre, Camus e Graciliano Ramos e a alteridade radical (tesi) (en portuguès brasiler). Florianópolis: Universitat Federal de Santa Catarina, 2003-02, p. 98. 
  11. ↑ Corrêa Paiva, Juliana «Romance de 30 com foco na obra Vidas Secas, de Graciliano Ramos» (en portuguès brasiler). Mafuá. Universitat Federal de Santa Catarina [Florianópolis], 2022. ISSN: 1806-2555.
  12. ↑ Monasterios M, Freddy J. «'Vidas secas' de Graciliano Ramos: una visión del proletariado» (en castellà). Letras, 51, 80, 2009-12, pàg. 241–262. ISSN: 0459-1283.
  13. ↑ Achcar, Francisco. Vidas Secas Graciliano Ramos - análise da obra, seleção de textos e questionário (en portuguès brasiler) (Col. Os Livros da Fuvest). 
  14. ↑ Brandino, Luiza. «Graciliano Ramos» (en portuguès brasiler). Brasil Escola. [Consulta: 17 gener 2011].
  15. ↑ Vainsencher, Semira Adler. «Graciliano Ramos» (en anglès). Fundació Joaquim Nabuco, 06-04-2004. [Consulta: 17 novembre 2023].
  16. ↑ Queiroz, Christina «La intimidad del sertón» (en castellà). Revista Pesquisa. FAPESP, núm. 282, 2019-08 [Consulta: 17 novembre 2023].
  17. ↑ Randal Johnson disse. «Graciliano Ramos e o cinema». Revista Cult, 08-10-2018. [Consulta: 13 febrer 2022].
  18. ↑ da Costa-Lima, James Lucas; de Oliveira Chagas, Earl Celestino «A Synopsis of Dicliptera (Acanthaceae) in Brazil, with the Description of Two New Species» (en anglès). Systematic Botany, 45, 2, 13-05-2020, pàg. 340–348. DOI: 10.1600/036364420X15862837791186. ISSN: 0363-6445.
  19. ↑ «Graciliano Ramos eleito o alagoano do século» (en portuguès brasiler). A Gazeta de Alagoas [Maceió], 01-01-2000.
  20. ↑ «Homenageados 2003» (en portuguès brasiler). Grupo Tortura Nunca Mais RJ. [Consulta: 17 novembre 2023].
  21. ↑ «Programa Nacional Biblioteca na Escola 2013» (PDF) (en portuguès brasiler). Ministério da Educação, 2013. [Consulta: 17 novembre 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Graciliano Ramos
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Graciliano_Ramos&oldid=33288500»