Graulichita-(La)
 Graulichita-(La) | |
|---|---|
_with_agardite-(La).jpg) Cristalls romboèdrics grocs de graulichita-(La) amb fines agulles d'agardita-(La)  | |
| Fórmula química | LaFe3+₃(AsO₄)₂(OH)₆ |
| Localitat tipus | mina Bou Skour, districte miner de Bou Skour, Cercle d'Agdz, Província de Zagora, Regió de Drâa-Tafilalet, Marroc |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,252(13) Å; c = 16,77(3) Å |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Grup espacial | r3m |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2020-093 |
| Any d'aprovació | 2021 |
| Símbol | Grl-La |
| Referències | [1] |
La graulichita-(La) és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la dussertita. Rep el nom per la seva relació amb la graulichita-(Ce) i el predomini de la terra rara lantani sobre el ceri.
Característiques[modifica]
La graulichita-(La) és un arsenat de fórmula química LaFe3+₃(AsO₄)₂(OH)₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2021, sent publicada l'any 2021.[2] Cristal·litza en el sistema trigonal.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19924.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Bou Skour, situada al Cercle d'Agdz, a la Província de Zagora (Regió de Drâa-Tafilalet, Marroc), l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Graulichita-(La) |
- ↑ «Graulichite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2022].
- ↑ Biagioni, Cristian; Ciriotti, Marco E.; Favreau, Georges; Mauro, Daniela; Zaccarini, Federica «Graulichite-(La), LaFe<sup>3+</sup><sub>3</sub>(AsO<sub>4</sub>)<sub>2</sub>(OH)<sub>6</sub>, a new addition to the alunite supergroup from the Patte d'Oie mine, Bou Skour mining district, Morocco». European Journal of Mineralogy, 34, 3, 27-06-2022, pàg. 365–374. DOI: DOI:10.5194/ejm-34-365-2022 [Consulta: 18 octubre 2022].