Greg Bear

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:14, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaGregory Dale Bear

Greg Bear (2005)
Nom original(en) Greg Bear Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 d'agost de 1951 (1951-08-20)
San Diego, Califòrnia
Mort19 novembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal de San Diego Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència-ficció, literatura fantàstica i literatura de ciència ficció Modifica el valor a Wikidata
OcupacióNovel·lista
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata –
GènereScience fiction,Speculative fiction
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAstrid Anderson (1983–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webhttp://www.gregbear.com/
IMDB: nm1095177 Musicbrainz: 81c9b544-48fe-4bc7-bde6-fdfae9c99ae6 Goodreads author: 16024 Modifica el valor a Wikidata

Gregory Dale Bear és considerat un escriptor de Ciència-ficció Hard, però ha estat també periodista, dibuixant de revistes de ciència-ficció llibreter i assessor tècnic de diverses sèries de televisió. Ha estat consultor de diverses companyies importants, incloent Microsoft per a la primera versió de la Xbox.

Nascut a 1951, Gregory Dale Bear comença molt d'hora a escriure, Destroyers la seva primera novel·la, va ser publicada en 1967 en una revista. En 1968, va tornar a Califòrnia a la Universitat de San Diego, on es va graduar en 1973. El 1975, es va casar amb Christina M. Nielson, es van divorciar el 1981. El 1983, es va casar amb Astrid Anderson, la filla de l'autor de ciència-ficció Poul Anderson. Tenen dos fills, Erik i Alexandra. Viuen prop de Seattle, Washington.

Amb la seva dona, edita el fòrum de Ciència-ficció i Fantasia d'Escriptors dels Estats Units durant dos anys. També és president de l'associació de 1988 a 1990. Participa en el Citizens National Advisory Council sobre la política espacial amb Jerry Pournelle, James Ransom i Larry Niven. Amb els escriptors David Brin i Gregory Benford, va continuar amb la mítica sèrie de la Fundació d'Isaac Asimov. Doris Lessing, guanyadora del Premi Nobel de literatura en 2007, va escriure: "També admiro l'estil clàssic de la ciència-ficció, com Blood Music, per Greg Bear. És un gran escriptor."[1]

Obra

Les seves obres es poden trobar traduïdes al francèsi al castellà. La majoria dels treballs de Bear es classifiquen a la ciència-ficció (i com un escriptor de ciència-dur). No obstant això, dos dels seus treballs The Infinity Concerto i The Serpent Mage (els quals van ser publicats junts sota el nom de Songs of Earth and Power) són clarament fantasia. Psychlone, per la seva banda, és una novel·la de terror. Ha treballat per a sèries d'altres autors com The Foundation Series, Man-Kzin Wars, Halo, Star Trek i Star Wars

Novel·les

Novel·les per la seva cronologia interna:[7]

Col·laboracions en series d'altres autors)

Star Trek: The Original Series: Corona (1984)

Altres Premis

Abans de ser ampliada a novel·la Blood Music va ser publicada a Analog com novel·la curta. Guanya el "Best Novelette Nebula Award(1983) and Hugo Award (1984)".[19] Darwin's Radio guanya el Endeavor Award in 2000. Hayakawa Award "Heads" Best Foreign Short Story (1996).

Referències

  1. Doris Lessing: Hot Dawns, interview by Harvey Blume in Boston Book Review
  2. «2000 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 2 febrer 2013].
  3. «2004 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 2 febrer 2013].
  4. «1988 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 2 febrer 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 «1986 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 2 febrer 2013].
  6. 6,0 6,1 «1985 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 2 febrer 2013].
  7. http://www.gregbear.com/blog/display.cfm?id=5617
  8. «1991 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 2 febrer 2013].
  9. «1998 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 2 febrer 2013].
  10. «1994 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 2 febrer 2013].
  11. «1987 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 2 febrer 2013].
  12. «1996 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 2 febrer 2013].
  13. «2003 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 2 febrer 2013].
  14. http://www.orionbooks.co.uk/search-list-Greg%20Bear/~SW=Y~subject=cat3
  15. http://www.randomhouse.com/delrey/catalog/display.pperl?isbn=9780345448392
  16. «2009 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 2 febrer 2013].
  17. Eaton, Kit. «The Mongoliad App: Neal Stephenson's Novel of the Future?». Fast Company, 26-05-2010. [Consulta: 4 juliol 2010].
  18. Upcoming4.me. «Third novel in the Forerunner Saga by Greg Bear, Halo : Silentium revealed». Upcoming4.me. [Consulta: 2 febrer 2013].
  19. «1984 Award Winners & Nominees». Locus Awards Database. [Consulta: 2 febrer 2013].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Greg Bear