Grosso mogul

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióGrosso mogul

Bach, el 1715, època en què hauria transcrit aquest concert per a orgue.
Títol originalIl Grosso Mogul
Forma musicalconcert solista
Tonalitatre major Modifica el valor a Wikidata
CompositorAntonio Vivaldi
Creació1713?
  1. Allegro
  2. Recitatiu: Grave
  3. Allegro
CatalogacióRV 208
Instrumentacióviolí, orquestra de corda i continuo group (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Grosso mogul, o Il grosso mogul, o amb majúscules [Il] Grosso Mogul ([El] Gran Mogol), RV 208, és un concert per a violí en re major d'Antonio Vivaldi.[1][2][3] El concert, de tres moviments, és una feina primerenca del compositor venecià.[4] A mitjans de la dècada de 1710, Johann Sebastian Bach va transcriure el concert per a orgue (BWV 594), en do major.[5] Una versió simplificada del concert per a violí, RV 208a, sense cadències, apareix en versions del manuscrit del concert RV 208, i amb un moviment central diferent; va aparèixer publicat cap el 1920 a Amsterdam formant part dels Concerts op. 7.[4]

Història[modifica]

Aquest concert per a violí, RV 208, sobreviu en tres manuscrits:[6][7]

  • Una partitura autògrafa de Vivaldi, conservada a Torí.
  • Una còpia de parts del concert, conservada en la Landesbibliothek Mecklenburg-Vorpommern Günther Uecker a Schwerin.[3][4]
  • Una altra còpia de parts del concert conservada a Cividale del Friuli.[4]

El títol de Grosso Mogul apareix en el manuscrit de Schwerin, el qual és anterior a 1717.[3][4][7][8] Segons Michael Talbot, el nom del concert possiblement pot ser relacionat amb el llibret d'òpera de Domenico Lalli Il gran Mogol', que havia estat representat a Nàpols l'any 1713.[4][9][10] Versions posteriors d'aquest llibret apareixen en una òpera de Giovanni Porta, representada a Venècia el 1717, i en l'òpera Argippo de Vivaldi (RV 697) de 1730[11][12][13][14]

Les còpies del concert de Schwerin i de Cividale del Friuli contenen dues variants amb cadències per a violí sense acompanyament, en el primer i últim moviments del concert.[4][5][8] En la partitura autògrafa s'indica en quin lloc del concert es poden inserir les cadències, però no conté les esmentades cadències.[8] Un manuscrit amb l'escrit sense les cadències deuria circular abans de 1713–1714, època en què Bach va transcriure la seva versió per a orgue sol (BWV 594).[5][7][8]

Una versió primerenca del concert, RV 208a, fou compost probablement cap al 1712 o 1713.[7] Aquesta versió té un moviment central diferent que la versió del concert RV 208.[7][8] Sembla que Vivaldi no va fer cap supervisió de la col·lecció de concerts op. 7 que es van publicar al voltant de 1720 a Amsterdam per Estienne Roger, i en la que hi ha la versió antiga del concert RV 208a.[7] Aquesta versió del concert no conté ni les cadències, ni una indicació on caldria inserir les cadències.[15]

Moviments[modifica]

El concert està instrumentat per a violí solista, corda (dues grups de violins i una grups de violes), i baix continu. Consta de tres moviments:[3]

  1. Allegro, en re major i compàs 2/2.
  2. Recitatiu: Grave, en si menor i compàs 2/2. Aquest moviment és interpretat pel violí solista acompanyat només pel baix continu.
  3. Allegro, en re major i compàs 3/4.

Referències[modifica]

Fonts[modifica]

Enllaços externs[modifica]