Guerra biològica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Guerra biològica (en anglès: Biological warfare o germ warfare) és l’ús de toxines biològiques o agents infecciosos com són les que provenen de bacteris, els virus o els fongs amb l’intent d’incapacitar o matar els humans, els animals o les plantes en un acte de guerra. Les armes biològiques, que també es poden dir bioarmes o bioagents, són organismes vius o entitats que es repliquen (virus) que es reprodueixen o repliquen dins les víctimes hostes. La Guerra entomològica també es considera un tipus de guerra biològica.

Les armes biològiques es poden utilitzar en diverses maneres per obtenir un avantatge estratègic o tàctic sobre l’adversari. Aquests agents poden ser o no letals i els seu objectiu pot ser només un individu o un grup de persones o fins i tot total una població. Poden ser desenvolupades, adquirides, emmagatzemades o desplegades per un país o per grups no nacionals en aquest segon cas o si un estat les fa servir clandestinament es considera que és una acció de bioterrorisme.[1]

Hi ha una superposició entre guerra biològica i guerra química .[2]

Taula de continguts

[modifica] Visió general

La guerra biològica ofensiva, incloent la seva producció en massa, emmagatzemar-ne reserves i l’ús d’armes biològiques es va posar fora de la llei per la Convenció d’Armes Biològiques (Biological Weapons Convention, BWC) de l’any 1972. Aquest tractat ha estat ratificat per 163 països. Molts països signataris o no tenen programes per fer recerca científica per a protegir-se contra la guerra biològica, la qual cosa no està pas prohibida per aquesta Convenció.

[modifica] Història

Per exemple ja durant el segle VI a.C. els assiris enverinaven els seus enemics amb un fong. El 184 a.C. Aníbal tenia i utilitzava pots de terrissa amb serps verinoses.

Els mongols, turcs i altres pobles infectaven amb cadàvers d’animals els subministres d’aigua potable dels seus enemics. També s’havien catapultat cadàvers humans infectats amb la pesta dins de les ciutats assetjades. La darrera vegada que es sap que es va fer això va ser l’any 1710 quan els russos atacaren la posició sueca de Reval.

També l’exèrcit britànic expandí, com a mínim en una ocasió, intencionadament la verola entre els amerindis durant la Guerra Pontiac (1763–66).

El carbuncle i altres malalties van ser usades per l’Imperi Alemany durant la guerra de 1914-1918.[3] El Protocol de Ginebra de 1925 va posar fora de la llei l’ús d’armes biològiques. Tanmateix, com a mínim, tant la Unió Soviètica com Iraq, malgrat haver signat aquest Protocol continuaren la recerca i la producció d’armes biològiques.[4])

Durant la Guerra Sinojaponesa de 1937-1945 i la Segona Guerra Mundial (1939–1945), unitats especials de l’exèrcit japonès van realitzar experiments en humans (en xinesos i altres pobles) i es creu que moriren unes 580.000 persones per la pesta i còlera introduïdes en els aliments.

En resposta a la sospita que els nazis estaven desenvolupant armes biològiques, el Regne Unit, Canadà i Estats Units iniciaren, l’any 1941, un programa de desenvolupament d’armes biològiques amb les toxines de l’àntrax, brucel·losi i botulisme. El centre militar de desenvolupament d’armes biològiques dels Estats Units estava a Fort Detrick, Maryland.[5]

Durant la Guerra Freda (1947–1991) es va fer un esforç considerable per desenvolupar armes biològiques per part dels Estats Units, Regne Unit i Unió Soviètica i probablement també per part d’altres països.

Actualment segons el Departament de defensa dels Estats Units, es sospita que més de 10 països continuen tenint programes de guerra biològica incloent Rússia, Israel, Xina, Iran Síria i Corea del Nord.

[modifica] Referències

  1. Wheelis, Mark (2006), Deadly Cultures: Biological Weapons Since 1945, Harvard University Press, pp. 284–293, 301–303, ISBN 0674016998
  2. Gray, Colin. (2007). Another Bloody Century: Future Warfare. Page 265 to 266. Phoenix. ISBN 0304367346.
  3. Koenig, Robert (2006), The Fourth Horseman: One Man's Secret Campaign to Fight the Great War in America, PublicAffairs.
  4. Ken Alibek and K Handelman (1999), Biohazard: The Chilling True Story of the Largest Covert Biological Weapons Program in the World Trade From the Inside by the Man Who Ran It, New York, NY: Random House.
  5. Covert, Norman M. (2000), "A History of Fort Detrick, Maryland", 4th Edition: 2000.

[modifica] Bibliografia

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües