Hamílcar (batalla del Crimís)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV aC  |
| Mort | p. 339 aC |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra de Sicília |
| Participà en | |
| 339 aC | batalla del Crimís |
Hamílcar (grec antic: Ἀμίλχαρ, llatí: Hamilcar) va ser un dels comandants del gran exèrcit cartaginès que Timoleont va derrotar a la batalla del Crimís, en el context de les guerres greco-púniques (segle iv aC).[1]
Timoleont havia arribat a Sicília el 344 aC per socórrer els ciutadans de Siracusa, que, després d'haver fet fora els tirans Dionisi el Vell i Dionisi el Jove, restaven indefensos davant l'amenaça cartaginesa i desitjaven restituir la democràcia. Alliberada Siracusa, es dirigiren cap a l'oest, en territori cartaginès.[2][3]
Mentrestant, Hamílcar i Hasdrúbal arribaren a Sicília, rellevant Magó, amb un exèrcit d'uns 40.000 homes (entre cartaginesos i mercenaris libis, ibers, celtes i lígurs) per fer front a l'exèrcit de Timoleont, que amb prou feines arribava als 10.000. Arribaren a Lilibèon, i d'allà s'encaminaren cap a Panorm.[2][3]
Timoleont els sortí a camí, i els atacà cap al final de la primavera del 342 aC (o, alternativament, el 343 aC o el 339 aC)[1][3] en el moment que l'exèrcit cartaginès travessava el riu Crimís. L'exèrcit grec els agafà per sorpresa, empenyent part de l'exèrcit cartaginès al riu i causant la fugida de la resta. La desfeta cartaginesa va ser total, i les restes de l'exèrcit retornaren a Lilibèon.[2] No se sap què va passar amb Hamílcar, però és raonable que morís a la batalla.[1] En cas que sobrevisqués, es podria tractar del mateix personatge que s'alià amb Agàtocles vint anys més tard.[4]
Després de la desfeta del Crimís, Giscó agafà el relleu com a general de les operacions a Sicília.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Smith, William (ed.). «3.Hamilcar». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Geus, Klaus. «Hamilcar 2». A: Prosopographie der literarisch bezeugten Karthager. Leuven: Peeters, 1994, p. 40 (Orientalia Lovaniensia Analecta, 59 = Studia Phoenicia, 13).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Hamilkar 2». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ «Hamilkar 4». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.