Harki

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Harki ['aYki] és la persona que serveix dins una harka, i prové del mot àrab haraka que podríem traduir per moviment. Dins el llenguatge corrent del francès i per extensió a la terminologia política internacional, designa les tropes algerianes arrolades dins l'Armée Française del 1957 al 1962, durant la guerra d'independència algeriana. Per extensió, la denominació s'ha estès a tots els algerians musulmans, sostenidors de l’statu quo de dependència d’Algèria a la República Francesa. Actualment també designa la comunitat instal·lada a França el 1962 i a tots els descendents dels harkis repatriats.

Després que França optés per pactar la independència d’Algèria el 1962 amb els Acords d’Évian, va començar la desmobilització i el desarmament dels efectius algerians. Els acords que van servir de marc al procés d'autodeterminació no preveien la protecció o el futur dels filofrancesos en general ni dels harkis i les seves famílies en particular, malgrat incloure una amnistia per als actes efectuats i les opinions emeses abans de la independència. No obstant això, el FLN d'Algèria no es va considerar obligat per aquests acords i les mesures de repressió vers els harkis (entre 70.000 i 160.000 van ser assassinats) van obligar una gran part d'aquests a veure's obligats a fugir a França. L'èxode provocat pel naixement del nou estat representava una xifra enorme, propera al milió de persones. No obstant això, importants restriccions del govern francès van dificultar que gran part dels harkis poguessin traslladar-se a França i patissin la repressió del nou estat. Es calcula que només uns 90.000 van poder traslladar-se a la metròpoli, unint-se al gairebé milió de pieds-noirs que van arribar a una França que no havia previst cap mesura especial per a acollir-los.

La comunitat Harki s'ha trobat al mig d'una França que no els ha volgut reconèixer com a francesos, malgrat haver servit dins els seus exèrcits i una FLN que els ha fet coresponsables amb raó o sense de la brutal repressió a la població algeriana durant la guerra d'independència, especialment significatiu és el diàleg entre Pierre Messmer ministre dels exèrcits francès i el President Charles de Gaulle a la reunió del Consell de Ministres del 25 de juliol del 1962, Messmer va exposar que "Des harkis et des fonctionnaires musulmans, les moghzanis, se disent menacés. D'où des demandes qui viennent à la fois des autorités civiles et militaires. Il faut prendre une position de principe.", de Gaulle va respondre: "On ne peut pas accepter de replier tous les musulmans qui viendraient à déclarer qu'ils ne s'entendront pas avec leur gouvernement:! Le terme de rapatriés ne s'applique évidemment pas aux musulmans: Ils ne retournent pas dans la terre de leurs pères! Dans leurs cas, il ne saurait agir que de réfugiés! Mais on ne peut les tels que s'ils couraient des dangers!" (Alain Peyrefitte, C'était de Gaulle, Fayard, 1994) fet que mostra amb tota la cruesa la voluntat dels representants de l'estat francès de desentendres de la comunitat Harki que els havia servit fidelment.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harki


  • Guy Pervillé, Le drame des harkis, Revista Histoire, abril 1988
  • Philippe Denoix, article "Les harkis" dins l'Encyclopedia Universalis
  • Mohand Hamoumou, Et ils sont devenus harkis, éd. Fayard, 1994
  • Fatima Besnaci-Lancou Fille de harki, prefaci de Jean Daniel i Jean Lacouture, éd. de l'Atelier, segonae edició 2005
  • Fatima Besnaci-Lancou " Nos mères, paroles blessées, une autre histoire de harkis", Editions Zellige, 2006
  • Fatima Besnaci-Lancou " Treize chibanis harkis", Editions Tirésias, 2006
  • Maurice Faivre, L'Histoire des harkis, Guerres mondiales et conflits contemporains, gener 2002
  • Jean-Jacques Jordi, La réécriture de l'Histoire, actes del col·loqui del Centre universitaire méditerranéen de Nice, 1998
  • Jacques Duquesne, Pour comprendre la guerre d'Algérie, ed. Perrin, 2001
  • Nordine Boulhais, Histoire des harkis du nord de la France, ed. L'Harmattan, essai, 2005
  • Nordine Boulhais, Des harkis berbères de l'Aures au Nord de la France, éd. Presses Universitaires du Septentrion, étude, 2001
  • Taouès Titraoui et Bernard Coll, "Le livre des Harkis", ed. Jeune Pied-Noir - BP 4 - 91570 Bièvres
  • Dalila Kerchouche, "Mon père, ce harki, éd. du Seuil, 2003.
  • Dalila Kerchouche, "Leïla, Avoir 17 ans dans un camp de harkis", ed. du Seuil, octubre 2006.
  • Abderahmen Moumen, "Entre histoire et mémoire, les rapatriés d'Algérie", Dictionnaire bibliograhique, Editions Jacques Gandini, març 2003.


Enllaços Harkis[modifica | modifica el codi]

Enllaços no Harkis[modifica | modifica el codi]