El·lèbor
(S'ha redirigit des de: Helleborus)
Helleborus  | |
|---|---|
 Helleborus niger | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Subfamília | Ranunculoideae |
| Gènere | Helleborus L., 1753 |
El·lèbor (Helleborus) és un gènere de plantes amb flor dins la família de les ranunculàcies.[1][2] Aproximadament el formen unes vint espècies herbàcies o perennes. És un gènere originari de la major part d'Europa i l'oest d'Àsia amb el centre de diversitat als Balcans.
Les flors estan formades per 5 sèpals o tèpals que semblen pètals envoltant uns nectaris en forma de copa. Les fulles són en forma de palma. Hi ha espècies silvestres i altres de conreades en jardineria (acostumen a florir al final de la tardor).
Espècies i subespècies[modifica]
Espècies presents als Països Catalans[3][modifica]
- Helleborus lividus
- Helleborus foetidus
- Helleborus viridis
Espècies caulescents (amb tija visible)[modifica]
Espècies acaulescents (sense tija visible)[modifica]
- Helleborus atrorubens
- Helleborus croaticus
- Helleborus cyclophyllus
- Helleborus dumetorum
- Helleborus abruzzicus
- Helleborus liguricus
- Helleborus bocconei
- Helleborus multifidus
- Helleborus multifidus subsp. hercegovinus
- Helleborus multifidus subsp. istriacus
- Helleborus multifidus subsp. multifidus
- Helleborus niger –
- Helleborus niger subsp. macranthus (sinònim: H. niger major)
- Helleborus niger subsp. niger
- Helleborus odorus
- Helleborus odorus subsp. laxus
- Helleborus odorus subsp. odorus
- Helleborus orientalis –
- Helleborus orientalis subsp. abchasicus (sinònim: H. abchasicus)
- Helleborus orientalis subsp. guttatus
- Helleborus orientalis subsp. orientalis (sinònim: H. caucasicus, H. kochii)
- Helleborus purpurascens
- Helleborus thibetanus (sinònim: H. chinensis)
- Helleborus torquatus
- Helleborus viridis
- Helleborus occidentalis (abans H. viridis subsp. occidentalis)
Referències[modifica]
- ↑ «El·lèbor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vallès (dir.), Joan; Veny, Joan; Vigo, Josep; Bonet, M. Àngels; Julià, M. Antònia. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 346. ISBN 978-84-475-3855-3.
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo, Flora dels Països Catalans 1980
Bibliografia[modifica]
- Rice, Graham; Strangman, Elizabeth. The gardener's guide to growing hellebores (en anglès). David & Charles/Timber Press, 1993. ISBN 0-7153-9973-X.
- Mathew, Brian. Hellebores (en anglès). Pershore: Alpine Garden Society, 1989. ISBN 0-900048-50-6.
- Herrera, C. M. «Post-floral perianth functionality: contribution of persistent sepals to seed development in Helleborus foetidus (Ranunculaceae)» (en anglès). American Journal of Botany, 92, 9, 01-09-2005, pàg. 1486–1491. DOI: 10.3732/ajb.92.9.1486. ISSN: 0002-9122.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El·lèbor |
- «Helleborus» (en anglès). Flora Europaea. Royal Botanic Garden Edinburgh.
- «Helleborus». Flora of China.
- «A comprehensive online resource on the genus Helleborus». Hellebores.org.
- «Hellebore black death» (en anglès). Royal Horticultural Society, s.d. [Consulta: 24 març 2020].