Henri Léon Lebesgue

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henri-Léon Lebesgue


Henri-Léon Lebesgue (Beauvais 28 de juny de 1875- París 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral.

Va fer els seus estudis a l'Escola Normal Superior del carrer Ulm de París.

Va exercir de professor als liceus de Nancy i Rennes.

Es va fer conèixer el 1901 per la seva teoria de la mesura (funcions mesurables) que perllonga la teoria elaborada per Émile Borel, un dels seus professors i més tard amic.

Henri Léon Lebesgue va revolucionar el càlcul integral, la seva teoria de la integració (1902-1904) resulta molt fàcil d'emprar i respon a les necessitats de la física, ja que permet de recercar i provar l'existència de primitives per les funcions « irregulars » i recupera diferents teories anteriors com són les de Rienmann, Darboux i Stieltjes.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Leçons sur l'intégration et la recherche des fonctions primitives (2ª ed. 1928), ed. Gauthier-Villars, Paris
  • Leçons sur les séries trigonométriques (1906), ed. Gauthier-Villars, Paris
  • Sur la mesure des grandeurs (1915), ed. A. Kundig, Genève
  • Les Coniques (1942, posth.), ed. Gauthier-Villars, Paris
  • Gauthier-Villars Leçons sur les constructions géométriques 1950, pòstum a partir dels apunts de Mlle Lucienne Félix Paris
  • Les Lendemains de l'intégrale. Lettres à Émile Borel, (2004), ed Vuibert, Paris.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]


Articles originals publicats per Lebesgue[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Léon Lebesgue Modifica l'enllaç a Wikidata