Hibridisme
En genètica i biologia comparada, l'hibridisme és conjunt de caràcters contraposats que presenten dos individus d'una mateixa espècie en l'encreuament biològic.[2] Fa referència, doncs, als tipus d'unió entre races que són diferents en un o més parells d'al·lels —és a dir, que tenen variants d'un mateix gen.[3][4]
Aquest concepte és una de les bases fonamentals en les lleis de la genètica mendeliana i que ha aportat als estudis biològics les nocions bàsiques de la genètica moderna.[5][6] Segons el nombre de parells d'al·lels diferenciats, l'hibridisme rep diferents nomenclatures: mono-, di-, tri-, tetra- i polihibridisme.[4][7]
Tipus d'hibridisme[modifica]
Aquella unió entre dues races que només es diferencien en un sol tret al·lelomòrfic (un parell d'al·lels) rep el nom de monohibridisme.[3] Per altra banda, el dihibridisme és l'encreuament entre dos individus d'una espècie que tenen dos gens dial·lèlics no lligats i la posterior segregació mendeliana que se'n genera.[4][5] Quan les races difereixen en tres, quatre o més caràcters rep el nom de trihibridisme, tetrahibridisme i polihibridisme, respectivament.[7]
A tall d'exemple, en un cas de dihibridisme els individus descendents de l'encreuament (primera generació filial, F1) proporcionaran 4 gàmetes diferents de cada sexe, corresponents a totes les combinacions possibles entre caràcters. La segona generació filial (F2), en conseqüència, mostrarà 16 possibilitats diferents.[8] I en un cas de tetrahibridisme, en proporcionaran 16 a la F1 i fins a un total de 256 a la F2.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Miko, Ilona «Gregor Mendel and the Principles of Inheritance» (en anglès). Nature Education, vol. 1, núm. 1, 2008, pàg. 134.
- ↑ Cornejo García et al., 2006, p. 153.
- ↑ 3,0 3,1 «Hibridisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Murialdo, 2019.
- ↑ 5,0 5,1 Bauer, Julius «Les Lleis mendelianes». Treballs de la Societat Catalana de Biologia. Institut d'Estudis Catalans, 1931, pàg. 147-165.
- ↑ Lajara i García, 2009, p. 137.
- ↑ 7,0 7,1 «Hibridisme - Diccionari General de Ciències i Tecnologia». Terminologia de Ciències i Tecnologia. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Alasia, 2018.
- ↑ Comas, 1957, p. 122.
Bibliografia[modifica]
- Alasia, G. Teich. La enciclopedia del pastor alemán (en castellà). Parkstone International, 2018. ISBN 9781644615690.
- Comas, Juan. Manual de antropología física (en castellà). Fondo de Cultura Económica, 1957 (Sección de obras de antropología).
- Cornejo García, Jesús; Verónica Rosales, Pedro; Gauna Flores, Perla; Esteban Rubio, Celina. Biología 2 (en castellà). Zapopan: Ediciones Umbral, 2006. ISBN 9789709758146.
- Lajara i García, Mercè Montserrat. La imatge de l'home i el genoma humà: una anàlisi des del pensament de Hans Jonas. L'Abadia de Montserrat, 2009 (Scripta et documenta: Abadía de Montserrat; 85). ISBN 9788498831955.
- Murialdo, Raquel. Biología humana (en castellà). Editorial Brujas, 2019. ISBN 9789875919471.