Himnos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els germans bessons Hipnos i Tànatos s'enduen el cos de Sarpèdon a l'Hades

Hipnos, Himnos, o Son[1] (en grec Ύπνος Hypnos, «somni») era, en la mitologia grega, la personificació del somni. Era fill de Nyx, la nit, i germà bessó de Tànatos, la mort no violenta. El seu equivalent romà era Somnus. La seva descendència la formaven les coses que ocorrien en somni, els Oniroi. Els tres més importants apareixien en els somnis dels reis: Morfeu, Iquelo (o Fobetor) i Fantaso —Ícelos, pels celestes, i Fobètor, pels mortals, i Fàntasos, segons la traducció de les Metamorfosis d'Ovidi, de Trepat i Saavedra.[1]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Himnos Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 22

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849)