Homolepis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHomolepis Modifica el valor a Wikidata

Homolepis glutinosa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
GènereHomolepis Modifica el valor a Wikidata
Chase, 1911

Homolepis és un gènere de plantes de la família de les poàcies.[1] És originari de Sud-amèrica tropical. Comprèn 7 espècies descrites i d'aquestes, solament 3 acceptades.[2]

Descripció[modifica]

Són plantes perennes; amb tiges generalment decumbents o estoloníferes; nusos comprimits; plantes hermafrodites o polígames. Beines carinades; pseudolígula molt curta present, lígula una membrana; làmines linears a linear-lanceolades, aplanades. Inflorescència una panícula terminal; espiguetes lanceoloides o obovoides, comprimides dorsalment, amb 2 flòsculs, desarticulació per sota de les glumes; glums ocultant als flòsculs, subiguals o la inferior una mica més llarga que la superior, els seus marges cobrint la ribes de la segona, gluma inferior 5-9-nervia, gluma superior 5-9-nervia; flòscul inferior generalment estèril, rarament estaminat; lema inferior 5?7-nervia; pàlea inferior petita, membranàcia; flòscul superior bisexual, el·lipsoide; lema superior aguda a acuminada, inconspicuament nervada, glabra i brillant, els marges prims, aplanats, traslladant-se als marges de la pàlea; pàlea superior similar en textura a la lema superior; lodícules 2; estams 3; estigmes 2. Fruit una cariopsi; embrió 1/4-1/2 la longitud de l'espigueta; fil linear.[3]

Taxonomia[modifica]

El gènere va ser descrit per Mary Agnes Chase i publicat a Proceedings of the Biological Society of Washington 24: 146. 1911.[3] L'espècie tipus és: Homolepis aturensis (Kunth) Chase

Citologia

El nombre cromosòmic és de 2n = 22, 24, i 40.[1]

Espècies acceptades[modifica]

A continuació es brinda un llistat de les espècies del gènere Homolepis acceptades fins a abril de 2014, ordenades alfabèticament. Per a cadascuna s'indica el nom binomial seguit de l'autor, abreujat segons les convencions i usos.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  1. Espejo Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  2. Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010 Arxivat 2015-09-06 a Wayback Machine.. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  3. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
  4. Longhi-Wagner, H. M., V. Bittich, M. d. G. L. Wanderley & G. J. Shepherd. 2001. Poaceae. 1: 1–292. In M. G. L. Wanderly, G. J. Shepherd & A. M. Giulietti Fl. Fanerog. Estado São Paulo. Editora Hucitec, São Paulo.
  5. McClure, F. A. 1955. Bamboos. In: J. R. Swallen, (ed.), Flora of Guatemala. Fieldiana, Bot. 24(2): 38–331.
  6. Missouri Botanical Garden. MO Generic Names in Use
  7. Morales, J. F. 2003. Poaceae. 93(3): 598–821. In B. E. Hammel, M. H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora Villalobos (editors) Man. Pl. Costa Rica. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  8. Morrone, O. N., A. M. Antón & F. O. Zuloaga. 1995. Axonopus. Fl. Fan. Argent. 19(1): 11–16.

Enllaços externs[modifica]