Honorato de Castro Bonel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:19, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaHonorato de Castro Bonel
Biografia
Naixement22 de desembre de 1885
Borja
Mort1962
Mèxic Mèxic
  Diputat al Corts de la República
4 de juliol de 1931 – 9 d'octubre de 1933

21 de febrer de 1936 – 2 de febrer de 1939
Districteprovíncia de Saragossa
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic i matemàtic
PartitIzquierda Republicana
Membre de

Honorato Castro Bonel (Borja, 22 de desembre de 1885 - Mèxic, 1962) va ser un físic, matemàtic, acadèmic i polític republicà aragonès.

Biografia

Es va llicenciar en Ciències Exactes a la Universitat de Saragossa, obtenint el doctorat en la Universitat Central de Madrid. El 1906 va obtenir una plaça a l'Observatori de Madrid, on va treballar fins a 1920, quan va obtenir per oposició la càtedra de Cosmografia i Física del Globus de la Universitat Central. Va ser el president de la Comissió permanent de Pesos i mesures i secretari de la Facultat de Ciències de la Universitat Central. La seva activitat com a intel·lectual va estar lligada a l'Ateneo de Madrid, del que va ser secretari primer i diverses vegades president de la seva secció d'Exactes. En 1934 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[1]

Políticament es va adherir al republicanisme, dins del grup de Manuel Azaña (amb el qual va coincidir a l'Ateneo de Madrid), Acció Republicana, de la que en fou membre del Comitè i del Consell Nacional. En representació d'aquest partit va ser candidat de la Conjunció Republicano-Socialista a les eleccions d'abril de 1931 a Madrid, sent escollit regidor pel districte Centro.[2] Va ser escollit diputat d'Acció Republicana a les eleccions a Corts Constituents de 1931 per Saragossa en la candidatura de la Conjunció Republicano-Socialista i va ser director general de l'Institut Geogràfic, Cadastral i d'Estadística durant el primer bienni republicà. A les eleccions de 1936 va ser escollit diputat d'Izquierda Republicana (el partit que havia format Acció Republicana després de la seva fusió amb altres partits afins) per Saragossa en la candidatura del Front Popular.

Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, es va exiliar, primer als Estats Units i Puerto Rico i després, en 1944, a Mèxic, on va morir. Durant la seva estada als Estats Units i Puerto Rico, va estar al servei de la Marina dels Estats Units d'Amèrica, dissenyant defenses de costa. També va ensenyar a la Universitat de Puerto Rico (1942-1943). A Mèxic, va començar ensenyant a la Universitat de Nuevo León, a Monterrey, per passar posteriorment a treballar per al departament de Geofísica i Explotació de Petróleos Mexicanos.[3] Els vencedors de la Guerra Civil li havien separat del servei i donat de baixa en l'escalafó al febrer de 1939.[4]

Referències

Enllaços externs


Precedit per:
Luis Octavio de Toledo y Zulueta

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 5

1934-1942
Succeït per:
Wenceslao Benítez e Inglott