Huscarl

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un huscarl fou una tropa especial encarregada de la guàrdia personal del reis i els senyors escandinaus durant l'Edat antiga i l'Edat mitjana armats amb grans destrals i actuant com la infanteria d'elit. La paraula huscarl prové del Nòrdic antic huscarl o huskarl que significa "home de la casa". Foren els únics soldats professionals del Regne a causa del fet que la resta de la infanteria solia ser milícia o mercenaris contractats. Com eren tropes d'elit, els Regnes no solien tenir més de 3000 tropes perquè el seu manteniment era costós.

Foren introduïts a Anglaterra quan la conquerí el rei danès Canut II de Dinamarca on arribaren als 3000 efectius (degut a això, es veren obligats a imposar un impost addicional per tal de poder pagar el seu manteniment). En temps de pau, els huscarls ocupaven càrrecs administratius com a representants del rei però la seva funció principal era la de defensa dels Nobles i Senyors.

Quan els reis Saxons recuperaren un altre pic el poder a l'illa, conservaren el servici dels huscarls com a infanteria d'elit. Emperò, en la Batalla de Hastings el 1066 la gran majoria moriren en mans dels normands comandats per Guillem I d'Anglaterra. No obstant això, una part dels huscarls aconseguiren fugir cap a Europa guanyant-se la vida com a mercenaris arribant a ser la guàrdia personal de l'imperi Bizantí (Guàrdia varega) o de Moscòvia (Druzhina).