Idí i smotrí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:40, 20 oct 2015 amb l'última edició de EVA2.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaIdí i smotrí
Иди и смотри, Idí i smotrí
Fitxa
DireccióElem Klímov
Protagonistes
Aleksei Kravtxenko
Olga Mironova
Liubomiras Lautsiavitxius
ProduccióDino De Laurentiis
GuióAlès Adamòvitx
Elem Klímov
MúsicaÓleg Iantxenko
FotografiaAleksei Rodionov
ProductoraMosfilm i Belarusfilm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenUnió Soviètica
Estrena1985
Durada146 min
Idioma originalrus, alemany, bielorús
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Recaptació20.929.648 $ (mundial)
71.909 $ (Estats Units d'Amèrica)
20.760.251 $ (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0091251 Filmaffinity: 843365 Allocine: 2688 Rottentomatoes: m/come_and_see Letterboxd: come-and-see Allmovie: v10400 TCM: 71267 Metacritic: movie/come-and-see TV.com: movies/come-and-see TMDB.org: 25237
Facebook: Come.and.See.Movie Modifica el valor a Wikidata

Idí i smotrí (en rus: Иди́ и смотри́, literalment en català "Vine i mira") és una pel·lícula soviètica de 1985 dirigida per Elem Klímov. El drama bèl·lic i d'horror psicològic, protagonitzat per Florya (Aleksei Kravchenko) i Glaha (Olga Mironova), tracta sobre els crims de guerra comesos per l'exèrcit nazi durant l'ocupació de Bielorússia, el 1943. El guió va ser escrit per Ales Adamovich i Elem Klímov.

L'exitosa pel·lícula va obtenir una entrada de 28,900,000 espectadors només a la Unió Soviètica.

El títol de la pel·lícula fa referència al capítol 6 de l'Apocalipsi:

"I quan va obrir el quart segell, vaig sentir una veu, del quart vivent, que deia: «Vine i mira!». I vaig veure, i heus aquí un cavall pàl·lid, i el qui seia sobre ell tenia per nom "La Mort", i l'Hades el seguia, i els fou donada potestat sobre la quarta part de la terra, per matar amb espasa, i amb fam, i amb mort de pesta, i amb les bèsties de la terra."

Argument

Dos nens bielorussos excaven sorra a la recerca d'armes abandonades que els permetin incorporar-se a les tropes de partisans. Un d'ells, Floria, troba un rifle SVT-40 i pot així unir-se als partisans, que el següent dia el vénen a buscar a casa i se l'emporten malgrat l'oposició de la seva mare.

Al bosc, els partisans es preparen per combatre les tropes nazis i surten tot seguit al seu encontre. Abans, però, el comandant ordena a Floria de restar al campament com a reservista. Decebut, Floria resta sol al bosc fins que es topa amb la trista Glaxa, una noia que com Floria, tampoc ha sigut admesa a la guerrilla de partisans. L'encontre és de cop interromput pel foc de l'artilleria alemanya, que sotmet el campament a una intensa pluja de bombes que deixa a Floria temporalment sord.

Els dos desemparats joves retornen al poble de Floria després d'haver aconseguit sobreviure al furibund atac. Però al trobar el poble completament abandonat, Glaxa i Floria es dirigeixen als aiguamolls, on Floria creu que la seva família s'ha amagat. Abans de deixar el poble, però, Glaxa descobreix una pila de cossos nus aplegats al costat del mur posterior de la casa del jove.

No és fins que els dos joves han travessat els aiguamolls i es troben amb un grup de refugiats que Floria comprèn que la seva família no ha sobreviscut.

El desolat jove s'incorpora a un petit grup de combatents a la recerca d'aliments pels habitants refugiats als aiguamolls però la missió fracassa i Floria acaba al poble ocupat de Perekhodi, on les tropes nazis tanquen tots els seus habitants a l'església, que seguidament és incendiada entre els desesperats crits de mares i infants, que acaben morint carbonitzats.

Floria aconsegueix salvar-se de la massacre perquè s'escapa de l'església després que els alemanys hagin anunciat que perdonarien la vida a aquells que aconseguissin escalar fins a la finestra i sortir-ne tot abandonant els infants a l'interior.

El jove esdevé així testimoni d'un macabre infern on ciutadans bielorussos són incinerats vius en una llarga i agònica cerimònia acompanyada de granades i trets que els exaltats i eufòrics alemanys llancen contra l'església en flames. L'indescent espectacle és aplaudit pels nazis, que celebren amb disbauxa la inhumana massacre en massa mentre es fan fotos amb l'església de rerefons i al costat de l'incrèdul i abatut Floria que, visiblement fora de sí, ha envellit de cop i volta molts anys i ja no té l'aspecte d'un infant.

Enllaços externs