Bielorús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bielorús
Беларуская мова
Parlat a: Flag of Belarus.svg Bielorússia
Flag of Poland.svg Polònia
Regió: Europa oriental
Parlants: 7 milions
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengua indoeuropea

  Eslava
    Oriental
      Bielorús

estatus oficial
Llengua oficial de: Bielorússia i 12 comtats de Podlàquia (Polònia)
Regulat per: no compta amb regulació ofical
codis de la llengua
ISO 639-1 be
ISO 639-2 bel
ISO 639-3 bel
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El bielorús o bielarussenc (Беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Bielorússia i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Bielorússia, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna). Mostra característiques de transició entre l'ucraïnès i el polonès, amb fortes influències del lituà. Es divideix en quatre dialectes: nord-oriental (a Pólatsk, Vítsebsk i Mahilioŭ), sud-oriental (Hrodnia, Baranavitxi, Slutsk i Mazir), zablúdau o central, que s'ha emprat com a base de la llengua literària, i polesià.

El nom bielorús es basa en l'adjectiu bielorússkiï, propi de la llengua russa. A partir de l'adjectiu autòcton, bielaruski, es pot desenvolupar una forma catalana bielarussenc, més respectuosa amb la realitat del país i coherent amb el corònim Bielarús. De fet, en català s'ha proposat l'ús del gentilici bielarussenc, així com del corònim Bielarús, com a substitutius de Bielorússia i bielorús, formes basades en el rus;[1] avui dia aquestes formes alternatives no han estat assumides per la normativa catalana.

Situació de la llengua[modifica | modifica el codi]

Segons dades del 1989, el 74,2% dels bielorussos tenien com a llengua materna el bielorús, tot i que només hi havia 0,8 llibres per capita en bielorús (contra 6,8% en rus). Nogensmenys, aquest percentatge de parlar matern era del 83,5% el 1979 i del 93,2% el 1959, cosa que mostra un alt procés de russificació lingüística. El fet que les dades de parlants de bielorús del 1993 eren de 6.780.000 persones (el 65,7% de la població), afegit al fet que tant la televisió com la major part dels diaris del país s'editen en rus, i que l'ensenyament encara es fa majoritàriament en rus (a Minsk només hi havia una escola el 1989 que ensenyava en bielorús), mostren que podria tractar-se d'una llengua en perill.

Vora el 20% dels bielorussos ètnics tenen el rus com a llengua materna, mentre que el 79% dels bielorussos el tenen com a segona llengua, cosa que afecta moltíssim a la recuperació nacional i lingüística. Hi ha una autoidentificació nacional força alta, i endemés el 16,5% dels bielorussos que no la tenen com a llengua materna la tenen com a segona llengua. Tanmateix, manquen referents simbòlics i històriconacionals autoidentificadors, i les alternatives nacional-burgeses sovint no es corresponen amb la realitat històrica objectiva, supeditada encara a la sovièticorussoïde, i els és encara difícilment assumible.

A tots aquests problemes s'afegeix la política de l'administració Lukaixenka, que d'ençà del 1994 ha promogut obertament la llengua russa en detriment de la bielarussenca, a més de refusar tota temptativa d'afirmació autocentrada del poble bielarussenc.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El bielorús, com tots els idiomes europeus actuals, no es va estandarditzar fins a l'edat mitjana. Abans, la llengua eslava eclesiàstica era usada com a llengua escrita, però l'idioma sorgeix de l'antic eslau oriental, igual que l'ucraïnès, i de certa forma, el rus. Actualment s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic específic per al bielorús, tot i que en diverses èpoques s'ha usat una modificació de l'alfabet llatí i fins i tot caràcters àrabs.

Gramaticalment, hi destaquen els següents trets: existència de sis casos, un accent mòbil per marcar la síl·laba tònica i un vocabulari proper a l'ucraïnès. Existeix la tendència fonètica de pronunciar les lletres e i o àtones com a [a], un procés que s'anomena àkannie (аканьне) i comparable a la neutralització que podem veure en català o en rus, per exemple, tot i que amb altres lletres i fonemes. També es caracteritza per:

  • El so U llarg d'una antiga U protònica amb valor sil·làbic (uborij, u syna) i d'una U per VU i VI (zdarovje-zdrowie-zdorov'e)
  • Abundància de la vocal A
  • Gaudeix del so propi Ë, que no apareix a altres parles eslaves
  • Forma els sufixos femenins chyn, chyna.
  • Freqüència de síl·labes AK o KA, del rus ovca passa al bielorús avechka
  • Influències lèxiques del polonès, del lituà i de l'alemany

Els casos bielorussos són comuns a gairebé totes les altres llengües eslaves:

Alfabet ciríl·lic bielorús actual[modifica | modifica el codi]

Аа Бб Вв Гг Дд (ДЖдж ДЗдз) Ее Ёё Жж Зз Іі Йй Кк Лл Мм Нн Оо Пп Рр Сс Тт Уу Ўў Фф Хх Цц Чч Шш Ыы Ьь Ээ Юю Яя

A diferència d'altres llengües que fan servir l'alfabet ciríl·lic, tant el bielorús com l'ucraïnès hi afegeixen un apòstrof (') per tal d'indicar la no palatalització. Compareu Сям'я amb la seva transliteració Siamja (per indicar les dues maneres en les quals es pot realitzar fonèticament el caràcter я).

A més, abans de 1933, el bielorús tenia una altra lletra, la Ghe (Ґґ), que ha estat objecte de controvèrsia, ja que alguns lingüistes opinen que s'hauria de tornar a afegir però oficialment encara no s'ha pres aquesta mesura ortogràfica.

Alfabet llatí bielorús[modifica | modifica el codi]

Aa Bb Cc Ćć Čč Dd (Dzdz Dźdź Dždž) Ee Ff Gg Hh Chch Ii Jj Kk Ll Łł Mm Nn Ńń Oo Pp Rr Ss Śś Šš Tt Uu Ŭŭ Vv Yy Zz Źź Žž

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lupescu, Ferran. "Bielarús existeix". Europa de les nacions, núm. 33 (primavera 1997), p. 17-22.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bielorús Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en bielorús (norma acadèmica «narkamaŭka») de la Viquipèdia
Viquipèdia
Hi ha una edició en bielorús (norma clàssica «taraškievica») de la Viquipèdia