Bielorússia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Bielorússia (desambiguació)».
Рэспу́бліка Белару́сь
(Respúblika Bielarús)
Респу́блика Белару́сь
República de Bielarús
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneМы, белорусы ("Mi, Bielarusi", Nosaltres, els bielorussos)
Capital
(i major ciutat)
Minsk
53° 55′ N, 27° 33′ E / 53.917°N,27.550°E / 53.917; 27.550Coord.: 53° 55′ N, 27° 33′ E / 53.917°N,27.550°E / 53.917; 27.550
Idiomes oficials Bielorús i rus (només el rus de facto)
Gentilici Bielorús, bielorussa
Govern República presidencialista
  President
Primer Ministre
Aliaksàndar Lukaixenka
Mikhaïl Myasnikóvitx
Sobirania
 
de la Unió Soviètica
27 de juliol de 1990 
Superfície
 -  Total 207,600 km2 
 -  Aigua (%)
Població
 -  Est. jul. 2010 9.612.632  (87è)[nb 1]
 -  Cens  — 
 -  Densitat 50 /km2 (149è)
Moneda Ruble (BYR)
Fus horari Únic (UTC+2)
 -  Estiu (DST)  (UTC+3)
Domini internet .by 
Codi telefònic 375
  1. Dades del World Factbook

Bielarús (en bielorús: Белару́сь, transcrit: Bielarús) és una república de l'Europa oriental. Té fronteres amb Rússia al nord-est i a l'est, amb Ucraïna al sud, amb Polònia a l'oest i amb Lituània i Letònia al nord-oest. La capital és Minsk. Bielorússia és coneguda internacionalment, en particular en anglès, amb el nom autòcton de Belarus, que transcrit de l'idioma original en ortografia catalana sona com a Bielarús. En efecte: en proclamar la independència, l'Estat sol·licità d'ésser conegut internacionalment amb el nom autòcton, que encara avui és l'únic oficial. Hi ha, a més, un matís important entre ambdues formes: l'autòctona, Bielarús, significa 'Rus Blanca', en referència a l'antic Estat kivita; el rus Bielorússssiia significa 'Rússia Blanca', i, encunyat sota el tsarisme, és paral·lel al de 'Petita Rússia' que es donava a Ucraïna. De fet, en català s'ha proposat l'ús del corònim Bielarús i del gentilici bielarussenc com a substitutius de Bielorússia i bielorús, formes basades en el rus;[1] avui dia aquestes formes alternatives no han estat assumides per la normativa catalana.

La major part de la població de Bielorússia, de 9,85 milions, viuen en les àrees urbanes al voltant de Minsk i les capitals de les províncies. Més del 80% de la població són nadius bielorussos, amb minories importants de russos, polonesos i ucraïnesos. Des del referèndum el 1995, el país ha tingut dos idiomes oficials: el bielorús i el rus. La Constitució de Bielorússia no declara una religió oficial, encara que la principal religió al país és el Cristianisme Ortodox Eslau, i el segon més popular és el catolicisme romà. Tant els ortodoxos com els catòlics respecten les festes nacionals de Nadal i Pasqua.

Bandera i escut nacionals tradicionals de Bielarús, oficials en 1991-1995


Història[modifica | modifica el codi]

Minsk, ciutat vella
Monument al tanc davant del teatre de Hrodno
Article principal: Història de Bielorússia

El territori de la Bielorússia actual pertanyia a l'antiga Edat Mitjana a l'estat del Principat de Kíev o Rus' de Kíev. Amb el temps, però, el territori va ser conquerit pel Gran Ducat de Lituània. El sobirà emprava el títol de magnus dux Littwanie, Samathie et Rusie (vegeu també l'Època d'Or de Bielorússia). Tant els lituans com els bielorussos s'auto-anomenaven lituans en els seus propis idiomes (lietuvis i litvin, respectivament), tot i que una part dels lituans també empraven la paraula jemàite (en jemait: Žemaitē, "de la terra baixa"; en lituà: Žemaičiai, "de la terra baixa"; en bielorús: жмудзь, jmudz; nom de la regió en llatí: Samogitia)[2][3] i una altra part, aukxtaite (llatí: Eustoythen; rus: аукштайты, aukxtaity), de Aukxtàitia, de la "terra alta" (lituà: Aukštaitija — [oʊkʃteɪtɪˈjʌ]; polonès: Auksztota; bielorús: Аўкштота, transcrit: Aukxtota o Awkxtota)[4] i els bielorussos d'aquesta època també s'auto-anomenaven russyny (русины, rutens). Per raons demogràfiques i geogràfiques (el territori bielorús i la població bielorussa formaven la majoria al Gran Ducat), l'idioma oficial o emprat en el govern era principalment el bielorús (bielorús antic o rutè). Després de la Unió de 1386, Bielorússia, com a part del Gran Ducat de Lituània, esdevé part de la "Confederació de les Dues Nacions", o Confederació de Polònia i Lituània, dins el qual roman fins a la fi del segle XVIII.

Amb la primera i segona divisions o particions de Polònia, el territori de la Bielorússia actual anava entrant sota el domini de l'imperi Rus, de manera que el 1793, ja estava tot el territori sota Rússia.

L'Aixecament de gener va començar el 22 de gener de 1863 com una protesta espontània dels joves polonesos contra el reclutament en l'Exèrcit Imperial de Rússia, i aviat s'hi van sumar els oficials d'alt rang de Polònia-Lituània i polítics diversos. La revolta es va escampar pels territoris de l'antiga Confederació de Polònia i Lituània (les actuals Polònia, Lituània, Bielorússia, Letònia, i parts d'Ucraïna, l'oest de Rússia) contra l'Imperi Rus i va durar fins que els darrers insurgents van ser capturats el 1865.

Després de la breu República Nacional Bielorussa (1918-19), Bielorússia es converteix en una república constituent de la Unió Soviètica, la República Socialista Soviètica de Bielorússia.

La unificació definitiva de les terres de Bielorússia dins les seves fronteres modernes va tenir lloc el 1939, quan les terres de la Bielorússia ètnica en poder de la Segona República de Polònia (Polònia d'entreguerres) es va incorporar a l'URSS, reincorporant-se al territori de Bielorússia com a part de l'RSS de Bielorússia. El territori va ser devastat durant la Segona Guerra Mundial, durant la qual Bielorússia va perdre al voltant d'un terç de la seva població i més de la meitat dels seus recursos econòmics. La República va ser rehabilitada en els anys posteriors a la guerra.

El Parlament de la República proclamà la sobirania de Bielorússia el 27 de juliol de 1990, així com la independència el 25 d'agost de 1991, després del col·lapse de la Unió Soviètica. Aliaksàndar Lukaixenka (Алякса́ндар Лукашэ́нка), més conegut per la traducció del seu nom al rus, Aleksandr Lukaixenko, ha estat president del país des de 1994. Durant la seva presidència, Lukaixenka ha desenvolupat un règim de pràctica dictadura, amb repressió desfermada contra tota oposició; ha aplicat una línia política d'encuny soviètic, com ara la propietat estatal de l'economia; ha impulsat la russificació i menystingut activament la llengua autòctona; ha supeditat el país als interessos de Rússia; tot plegat, malgrat les objeccions dels governs occidentals. El 2000, Bielorússia i Rússia van signar un tractat per a una major cooperació, amb indicis de formació d'un nou Estat.

Vegeu també:


Política[modifica | modifica el codi]

Antigament constituïa una de les quinze Repúbliques Socialistes Soviètiques de l'URSS fins a l'any 1991. Gaudia d'un Soviet Suprem de 421 diputats, dels quals 319 eren bielorussos, 69 russos, 13 ucraïnesos, 4 polonesos i dos jueus; d'ells, 292 eren membres del PCUS, i 153 eren dones.

El Parlament de la República proclamà la sobirania de Bielorússia el 27 de juliol de 1990, i, finalment, la independència el 25 d'agost de 1991, després del col lapse de la Unió Soviètica. El 17 de setembre va prendre el nom de Bielarús (Белару́сь), o República de Bielarús (Респу́блика Белару́сь, Respúblika Bielarús). Adoptà una constitució democràtica el 1994 pel que establia la forma de govern republicana presidencialista amb un parlament de 360 diputats (reduïts el 1995 a 198). La llengua oficial és el bielorús, almenys sobre el paper, ja que el rus és cooficial novament des del 1995; és una incògnita el paper oficial de les altres llengües parlades al territori (com el polonès). També tenen una moneda pròpia, el rúbel ('ruble').

El 14 de maig de 1995, un referèndum atorgà poders al president Aliaksàndar Lukaixenka per a dissoldre el parlament i augmentar el grau d'integració econòmica amb Rússia. Un nou referèndum, el 24 de novembre de 1996, permetia una nova constitució que incrementava encara més els poders presidencials. Des d'aleshores ha exercit un poder dictatorial que persegueix els opositors. Només és reconegut per Rússia, però condemnat per la Unió Europea, EUA i l'OSCE.

El 1999 Siamon Xaretski, expresident del Parlament de Bielorússia dissolt el 1996 i resident a Lituània, es proclamà president de Bielorússia a l'exili, però no ha obtingut suport internacional, malgrat la condemna i l'ostracisme internacional a què està sotmès el règim bielorús.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Es divideix en sis províncies ("vóblasts") més la ciutat de Minsk, que té un estatus especial:

Divisió administrativa
  1. Minsk (capital)
  2. Província de Brest
  3. Província de Hómiel
  4. Província de Hrodna
  5. Província de Mahiliou
  6. Província de Minsk
  7. Província de Vítsiebsk

Geografia[modifica | modifica el codi]

El país conforma una gran planada, amb una regió de turons al centre, els turons de Belarúskaia Hradà (Белару́ская града́), prop de la ciutat de Dziajynsk (Дзяржынск, abans del 1936: Койданава, Koidanava; abans del segle XV: Крутагор'е, Krutahòrie). El punt més alt d'aquests turons és el Turó de Dziajynsk (Дзяржынская гара, Dziarjýnskaia harà), que, amb els seus 345 metres, és el punt més alt també de tot el país. També destaca l'altiplà de Minsk (Мінскае ўзвышша, Mínskaie wuzvyxxa).

Com a regió diferenciada destaca la Palièssie (Políssia o Polèssia), a la fronterera amb Ucraïna i plena de boscos. Allí es troba el Bosc de Bila Veja, que té 1.500 km² d'extensió, és parc nacional i forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat, ja que és la reserva dels darrers exemplars de Bison bonasus, el bisó europeu o zubr, com li diuen en bielorús.

El 70 % del sòl és podzòlic i cal adobar-lo, el 12 % són torberes, el 21,6 % són terres palustres, el 16,4 % són pastures i només el 30 % de la terra és arable. Endemés, un terç del país és cobert de boscos, dels quals el 68 % són coníferes, facilitat per la gran humitat existent.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Més de 20 mil rius irriguen el territori de Bielorússia, que també té més d'11 mil llacs. El país també es ric en aiguamolls, en particular a la franja sud, a la Palièssie (Палессе), territori boscós compartit amb Ucraïna.

Rius principals[modifica | modifica el codi]

Els principals rius que banyen el país són:

  • El riu Dniapró (рака́ Дняпро́, rakà Dniapró)
  • Prýpiats (bielorús: Пры́пяць, ucraïnès: При́п'ять, Prýpiat, 775 km)
  • Buh Occidental (bielorús: Захо́дні Буг, Zakhodni Buh, ucraïnès: За́хідний Буг, Zàkhidnyi Buh; polonès: Bug, 813 km)
  • Dzvina Occidental (Захо́дняя Дзвіна́, Zakhódniaia Dzvinà)
  • Niòman (Нёман)
  • Biarezina Occidental (Заходняя Бярэзіна, Zakhódniaia Biarezina)
  • Dzisnà (Дзісна́)
  • riu Soj (Сож)
  • Ubarts (bielorús: Убарць, ucraïnès: Уборть, Ubort)
  • Harýn (bielorús: Гарынь, ucraïnès: Горинь, Horýn)
  • Vilia (bielorús: Вілія, lituà: Neris, pronunciat Niàris)
  • Iaselda, també Iasolda (Ясельда, Ясольда)
  • Lan' (Лань)
  • Ptsitx (Пціч)
  • Styr (bielorús: Стыр, ucraïnès: Стир, Styr)
  • Svíslatx (Свіслач)

Llacs principals[modifica | modifica el codi]

Els principals llacs dels 11 mil al territori són: самае глыбокае —. Да найбольшых належаць азёры Асвейскае (52,8 км²),, Лукомскае (37,7 км²), Дрывяты (36,1 км²) і інш.

  • Llac Naratx (возера Нарач, vózera Naratx; superfície: 79,6 km²), el llac més gran.
  • Dóuhaie vózera (Доўгае возера, "llac llarg"; fondària: 53,7 m), el llac amb més fondària.
  • Txyrvónaie (Чырвонае, "llac vermell"; superfície: 40,8 km²)
  • Asviéiskaie (Асвейскае; superfície: 52,8 km²)

Embassaments[modifica | modifica el codi]

  • l'embassament de Zaslàwie, també "Mar de Minsk", "Hanalés" (Заслаўскае вадасховішча, Zaslàuskaie vadaskhóvixtxa; superfície: 25,6 km²), sobre el riu Svíslatx.

Boscs[modifica | modifica el codi]

Etnografia[modifica | modifica el codi]

Segons els darrers censos, el 77,9 % són bielorussos, el 13,2 % russos, el 4,1 % polonesos, el 2,9 % ucraïnesos, l'1,4 % jueus i el 0,1 % tàtars de Bielarús.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Bielorússia.

L'economia de Bielorússia es basava tradicionalment en l'agricultura, puix que fins al 1960 el 58 % de la població activa treballava al sector primari, però des d'aleshores s'ha industrialitzat força.

Bielorússia no és gaire rica en mineria ni en productes energètics, i endemés encara pateix els efectes de l'accident nuclear de Txernòbil i la pol·lució atmosfèrica provocada per una industrialització sense mesura i descontrolada. Pel que fa a la indústria, les principals són les mecàniques de Minsk, tèxtils a Vitebsk, fusteres, construcció i vidre, així com una refineria de petroli a Polatsk. Encara avui dia el 80-90 % de l'economia bielorussa és controlada per l'estat; els estats d'on més importa són encara Rússia (46,2 %), Ucraïna (14,3 %), Alemanya (9,3 %), Lituània (4,3 %) i Polònia (3,9 %), mentre que exporta a Rússia (47 %), Ucraïna (16,7 %), Polònia (4,8 %) i Alemanya (4,5 %). Encara avui fabrica tots els camions de l'antiga URSS, però amb acer rus i ucraïnès.

En 1 de gener de 2010, Rússia, Kazakhstan i Bielorússia va llançar una unió duanera, amb controls unificats de comerç i codis de duana encara sota negociació.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bielorússia
  1. Lupescu, Ferran. "Bielarús existeix". Europa de les nacions, núm. 33 (primavera 1997), p. 17-22.
  2. «Žemaitija, a "The Official Lithuanian Travel Guide"» (en anglès). (Turizmas). [Consulta: 29 novembre 2009].
  3. «Kingdomes of Eastern Europe: Lithuania» (en anglès). (The history Files, GB). [Consulta: 29 novembre 2009].
  4. «Aukštaitija, a "The Official Lithuanian Travel Guide"» (en anglès). (Turizmas). [Consulta: 29 novembre 2009].