Ilià Xúmov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIlià Xúmov

Modifica el valor a Wikidata
Nom originalИлья Степанович Шумов
Ilià Stepànovitx Xúmov
Biografia
Naixement16 juny 1819 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Arkhànguelsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mortjuliol 1881 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Sebastòpol (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRússia
Activitat
OcupacióJugador i teòric dels escacs
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaRússia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ilià Xúmov (en rus Илья Степанович Шумов, Ilià Stepànovitx Xúmov), transcrit habitualment Ilya Shumov (16 de juny de 1819, Arkhànguelsk – juliol de 1881 Sebastòpol),[1] fou un mestre d'escacs rus, i un dels millors jugadors d'escacs russos de mitjan segle xix.

Biografia[modifica]

De família noble, Xúmov va estudiar al col·legi de la Marina de Sant Petersburg, i posteriorment va servir com a oficial a la marina russa navegant per la mar Bàltica fins al 1847, quan va obtenir una feina a l'Almirallat, a Sant Petersburg, on hi feu carrera fins al 1880, i s'hi retirà amb el títol de Conseller d'Estat.

Resultats destacats en competició[modifica]

Xúmov va jugar, principalment, matxs contra d'altres destacats mestres d'escacs de l'època. Degut a la seva bona reputació com a jugador, va ser convidat, conjuntament amb dos altres mestres d'escacs russos, Aleksandr Petrov i Carl Jaenisch, a participar en el Torneig Internacional de Londres de 1851 (el primer torneig internacional mai organitzat), però no hi va poder arribar a temps. Va disputar diversos matxs a Sant Petersburg; va perdre contra Dmitri Urúsov (4–7) el 1853,[2] perdé i guanyà contra C. Jänisch (3–5 i 7–5) el 1854, perdé contra Ignatz von Kolisch (2–6) i A. Petrov (2–4) el 1862,[3] i perdé contra Szymon Winawer (2–5) el 1875.[4]

Problemista[modifica]

El seu nom fou conegut al segle xix com a compositor d'escacs per la publicació d'un llibre de problemes d'escacs amb posicions tals que reprodueixen figures al·legòriques: "Recueil de problèmes scaccographiques et autres positions curieuses" (Sant Petersburg, 1867).

Un problema de Xúmov: La piràmide de Kheops[modifica]

Ilià Xúmov
Vsemírnaia Illiustràtsia, 1872
"La piràmide de Kheops" 8
abcdefgh
8
f7 blanques rei
e6 negres peó
f6 blanques peó
g6 negres peó
d5 blanques alfil
e5 blanques peó
f5 negres peó
g5 negres peó
h5 negres peó
c4 negres peó
d4 blanques peó
e4 blanques torre
f4 blanques cavall
g4 blanques torre
h4 blanques alfil
b3 negres peó
c3 negres peó
d3 blanques peó
f3 negres rei
h3 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 negres torre
d2 negres torre
e2 negres alfil
f2 negres alfil
g2 negres cavall
h2 blanques peó
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Les blanques juguen i fan mat en tres

Solució: 1. Cxg2 exd5 2. Te3+ Axe3 3. Ce1 mat

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica d'Ilià Xúmov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 2 novembre 2010].
  2. La grande storia degli Scacchi, I grandi matches 1850-1864
  3. «Jeremy Spinrad, Collected results 1836-1863». Arxivat de l'original el 2008-05-28. [Consulta: 1r novembre 2010].
  4. Edo Historical Chess Ratings – Ilià Xúmov

Enllaços externs[modifica]