Institut Confuci de la Universitat de València

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióInstitut Confuci de la Universitat de València
lang=ca
Entrada de l'oficina de l'Institut Confuci a l'edifici del carrer Serpis. Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusInstitut Confuci Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2007
Facebook: InstitutoConfucioDeLaUniversitatDeValencia Twitter (X): ConfucioUV Instagram: confuciouv Modifica el valor a Wikidata

L'Institut Confucio de la Universitat de València és una institució sense ànim de lucre creada amb la finalitat de promoure el desenvolupament de l'ensenyament i la cultura xineses. És un conveni entre dos centres educatius, la Universitat de València i la Universitat Normal del Nordest, i la Fundació Xinesa d'Educació Internacional (anteriorment Hanban).

Història[modifica]

Arran el conveni de Col·laboració entre l'Oficina Nacional d'Ensenyament del Xinés com a Llengua Estrangera (Hanban) i la Universitat de València, així com amb l'ajuda de la Universitat Normal del Nordest, es va establir en 2007, sota la direcció de Vicente Andreu, l'Institut Confuci a València.[1]

L'Institut Confuci de la Universitat de València, és segon més antic d'Espanya, i va ser triat per Hanban, el 2008 i 2009, com un dels vint millors Instituts Confuci del món i el 2010 com un dels trenta millors per la qualitat i iniciativa del seu equip directiu.[2] Situat inicialment en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, a la fi de 2013 es va obrir una nova seu al Campus de Tarongers de la Universitat de València.[3]

El 2015, va ser reconegut com Institut Model per part de Hanban,[4] sent un dels quinze del món i sis d'Europa amb el reconeixement.[5] El 2017, fou guardonat com millor Institut Confuci del món per la mateixa organització.[5] Aquell mateix any, la Generalitat Valenciana li va retre la distinció al mèrit cultural als Premis Nou d'Octubre.[5]

Activitats[modifica]

Adan Liu fa un pictograma gegant a les celebracions del quinze aniversari de l'entitat.

L'Institut Confuci de la UV realitza cursos de llengua xinesa per a tots els nivells, ofereix beques per a estudiar a la Xina, i és el centre examinador oficial de xinés dels exàmens HSK (adults) i YCT (xiquets i joves), així com els nivells de coneixement oral (HSKK).[4]

Des del 2010, l'Institut Confuci de la Universitat de València edita la revista gratuïta i bimestral bilingüe xinés-espanyol Instituto Confucio, distribuïda a diferents territoris de parla hispana.[4][6]

Des de la seua fundació l'Institut Confuci de la Universitat de València ha col·laborat i organitzat nombroses exposicions, entre les quals destaquen El Llibre i el Maó, celebrada al MuVIM, així com les dedicades als artistes Maleonn, Luís Baylón, Judes Arrieta, Marta Soul, Amy Chang, Adan Liu, He Chong Yue, Marisa Casalduero, Cai Yinlong, Aurelia Villalba o Rafa Tanaka Monzó, entre altres.[7][8][9] També ha col·laborat amb l'exposició Cal·ligrafia xinesa moderna: Obres de Gu Gan i Pu Lieping en l'IVAM.[10] També desenvolupa diferents activitats culturals relacionades amb la cultura xinesa, des de conferències a demostracions de cal·ligrafia xinesa, Wushu, Tai Ji, o activitats enfocades al públic infantil.[11][12]

El 2012 van impulsar la celebració de la Cavalcada de l'Any Nou Xinés de València, que es realitza conjuntament amb l'Ajuntament de València i la Federació d'Entitats Xineses de València.[13][14][15][16]

Referències[modifica]

  1. ↑ Zafra, Ignacio «La Universitat de València abre su Instituto Confucio» (en castellà). El País [Madrid], 28-11-2007. ISSN: 1134-6582.
  2. ↑ Press, Europa. «El Instituto Confucio de la Universitat de València, elegido en Pekín como uno de los veinte mejores del mundo», 18-12-2008. [Consulta: 22 gener 2023].
  3. ↑ Press, Europa. «El Instituto Confucio de la UV celebra su niversario con actuaciones, exposiciones y conferencias», 25-11-2013. [Consulta: 22 gener 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «El Instituto Confucio de la UV celebra los exámenes oficiales de chino». Levante-EMV, 27-05-2017. [Consulta: 22 gener 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «El Instituto Confucio de la Universitat de València, mejor "Instituto Confucio del 2017"». Levante-EMV, 19-12-2017. [Consulta: 22 gener 2023].
  6. ↑ NCC, Noticias. «La Universidad de Valencia premia a la revista Instituto Confucio por su aporte cultural» (en castellà), 25-05-2020. [Consulta: 22 gener 2023].
  7. ↑ [1]
  8. ↑ [2]
  9. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-01-11. [Consulta: 22 gener 2023].
  10. ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 5 de gener de 2014. [Consulta: 13 gener 2014].
  11. ↑ «El Instituto Confucio de la Universitat de València celebra su 11º aniversario (2007-2018)». Viu Valencia. [Consulta: 22 gener 2023].
  12. ↑ «València celebra esta fin de semana el principal acto del Año Nuevo chino». La Vanguardia, 19-01-2023. [Consulta: 22 gener 2023].
  13. ↑ «Celebraciones del año nuevo chino». Ràdio Terreta, 28-01-2022. [Consulta: 22 gener 2023].
  14. ↑ «Vicente Andreu, director del Instituto Confucio de la Universidad de Valencia: El diálogo cultural es la mejor herramienta para luchar contra la intolerancia y la xenofobia». Renmin Ribao, 07-02-2021. [Consulta: 22 gener 2023].
  15. ↑ Melchor, Carla. «El Año Nuevo Chino se pega un baño de multitudes en València». Levante-EMV, 21-01-2023. [Consulta: 22 gener 2023].
  16. ↑ «El Instituto Confucio de la Universitat de València celebró por primera vez el Año Nuevo Chino en el centro de la ciudad con una cabalgata del león y el dragón». Instituto Confucio, 2, 2012, pàg. 50–51. ISSN: 1674-9723.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Institut_Confuci_de_la_Universitat_de_València&oldid=33335362»