Invariància d'escala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Una corba de Koch posseeix invariància d'escala.

En Física i en Matemàtica, la invariància d'escala és una propietat d'objectes o lleis en què no hi ha canvis si l'escala de mida (o l'escala d'energia) són multiplicades per un factor comú.[1] El terme tècnic per a aquesta transformació és homotècia, també anomenada dilatació o amplificació. Les dilatacions, a més, poden ser part d'una gran simetria conforme o invariància de Weyl.

  • En Matemàtica, la invariància d'escala es refereix a una invariància de funcions o corbes. Un concepte properament relacionat és la autosimilaritat, en la qual una funció o corba és invariant dins d'un subconjunt discret de les dilatacions possibles. Això també pot complir per a les distribucions de probabilitat d'un procés aleatori, que pot mostrar aquesta classe d'invariància d'escala o autosimilaritat.
  • En la teoria clàssica de camps, la invariància d' escala s'aplica gairebé sempre a la invariància de tota la teoria qualsevulga siguin les dilatacions. Algunes teories descriuen típicament els processos físics clàssics amb una inusual escala de mida.
  • En la teoria quàntica de camps, la invariància d' escala s'interpreta en els termes de la física de partícules.[2] En una teoria que presenti invariància d'escala, la intensitat de les interaccions entre partícules no depèn de l'energia de les partícules involucrades.
  • En mecànica estadística la invariància d'escala és una característica de les transicions de fase.[3] L'observació clau és que en el veïnatge d'una transició de fase o punt crític ocorren fluctuacions per a totes les escales de grandària, i llavors pot buscar-se una teoria d'invariància d'escala que descrigui adequadament el fenomen. Algunes teories són teories estadístiques de camps amb invariància d'escala, i són molt semblants en la seva forma a les teories quàntiques de camps amb invariància d'escala, esmentades en el paràgraf anterior.
  • Es diu universalitat a l'observació que sistemes microscòpics molt diferents poden mostrar el mateix comportament en una transició de fase.[4] Per això, les transicions de fase en molts sistemes diferents poden descriure mitjançant la mateixa subjacent teoria d'invariància d'escala.
  • Generalment les magnituds adimensionals posseeixen invariància d'escala. El concepte anàleg a l'estadística correspon als moments estandarditzats, que són estadístiques d'una variable amb invariància d'escala.

Referències[modifica]

  1. Costa, J. M.. Diccionario de química física. Ediciones Díaz de Santos, 2005, p. 308. ISBN 8479786914, 9788479786915 [Consulta: 3 març 2010]. «Invariància d'escala [...] Qualitat per la qual un objecte apareix idèntic en una varietat d'escales.» 
  2. Pascual, Pedro. Universitat de València. Partículas e interacciones "De rerum natura" (Titus Lucretius Carus), 1987, p. 68. ISBN 8437003121 [Consulta: 9 març 2010]. 
  3. Fuenzalida, Víctor. «Transiciones de fase». CEC, Universidad de Chile. Arxivat de l'original el 2003-08-23. [Consulta: 27 gener 2018].
  4. Grupo de Física Computacional. «Universalidad». INIFTA, Universidad Nacional de La Plata. Arxivat de l'original el 2009-10-05. [Consulta: 27 gener 2018].