Invectiva
L' invectiva (del llatí tardà invectus)[1] és un llenguatge abusiu, difamador o de retrets, una forma d'expressió o de discurs groller, destinat a ofendre o a ferir amb vituperació i mala voluntat profundament arrelada, S'utilitza per a censurar a algú, culpant-lo d'alguna cosa.[2][3][4]
El gènere de les invectives[modifica]
El "gènere d'invectiva" o " vituperatio " en llatí és una forma literària clàssica utilitzada en versos polèmics grecs i romans, així com en prosa. El seu context principal és el de la retòrica.
El gènere de la vituperatio pertany al gènere demostrativum, que es compon d'elements de l'elogi, tot culpant.
Durant la República Romana, les invectives personals i la vituperació de personatges van ser àmpliament utilitzats com a part dels discursos i oratòries fets al forum romà. Ciceró va fer un ús freqüent de la forma invectiva contra enemics polítics com Clodi, Catilina (en les catilinàries) o Marc Antoni (en les filípiques). Les acusacions més corrents eren: avarícia, cobdícia, covardia, efeminació, embriaguesa, poca habilitat per escriure i parlar, luxúria, hàbits sexuals desaprovats i comportament tirànic.
Entre el 44 aC i el 30 aC, la invectiva es va convertir en una eina de la guerra de propaganda entre Octavi i Marc Antoni. Entre altres calúmnies, Marc Antoni va ser acusat d'haver-se casat amb una reina estrangera: Cleòpatra, sent el seu súbdit sotmès i d'haver perdut la seva identitat romana.[5] A més a més, es va afirmar que Cleòpatra planejava envair la península Itàlica. Aquesta propaganda abans de la batalla d'Actium l'any 31 aC va permetre a Octavi presentar el seu atac militar com una campanya militar legítima per poder defensar la República Romana.[6]
Invectives modernes[modifica]
El terme literari preferit per a la posterior invectiva del Renaixement va ser el libel, tot i que, al segle xx, seguiria la invectiva política emprada en la guerra de propaganda de Goebbels resumida en les seves frases: "Val més una mentida que no pugui ser desmentida, que una veritat inversemblant. Una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat".[7]
Exemples[modifica]
La presentació, a continuació, d’alguns exemples concrets d’invectives notables hauria de facilitar la seva consulta. La mostra és aleatòria i ordenada cronològicament.
- Primera filípica de Demòstenes .[8]
- 1645. Philippica portuguesa, contra la Invectiva castellana.[10]
- 1808. Invectiva contra el architirano Bonaparte... [11]
- 1881. Epigrama contra Iriarte.[12]
- 1896. Invectiva de ficció de la novel·la Quo vadis?, de l'escriptor Henryk Sienkiewicz.[13]
Referències[modifica]
- ↑ invectiva a Optimot
- ↑ "in·vec·tive." The American Heritage Dictionary of the English Language, Fourth Edition. 2000, 2003 Houghton Mifflin Company.
- ↑ "invective." Collins Essential English Dictionary, 2004, 2006. HarperCollins Publishers.
- ↑ "invective." WordNet 3.0, Farlex clipart collection.(sic) 2003-2008. Princeton University, Clipart.com, Farlex Inc. 13 May 2017 http://www.thefreedictionary.com/invective. Note: This MLA format citation (which provided the most information regarding this unusual citation) was provided on the web page.
- ↑ Borgies, Loïc. Le conflit propagandiste entre Octavien et Marc Antoine. De l'usage politique de la uituperatio entre 44 et 30 a. C. n.. Brussels: Latomus, 2016. ISBN 978-90-429-3459-7.
- ↑ Morató, J.M.; Metge, F.B.. Comentaris de la guerra civil (vol. II i últim): Llibres II-III. Fundació Bernat Metge, 1973. ISBN 978-84-7225-137-3.
- ↑ Bori, J.S.. Mischling: Memorias del barón Gustav Karl Freiherr von Edelbach (en castellà). Grupo Editorial Círculo Rojo SL, 2021, p. 4. ISBN 978-84-1385-756-5.
- ↑ «Démosthène : première Philippique (texte bilingue)» (en en grec i francès).
- ↑ Cicero, M.T.; Maybury, A.C.. Marci Tullii Ciceronis oratio prima in Lucium Catilinam, with tr. by A.C. Maybury, 1884, p. 16.
- ↑ Macedo, F. Philippica portuguesa, contra la Invectiva castellana (en italià). Antonio Aluarez, 1645.
- ↑ Invectiva contra el architirano Bonaparte, con un breve exorto á todos los europeos, especialmente a los españoles a hacerle inplacable guerra para bien de la humanidad y de la religion (en castellà). Ignacio Abadal, 1808.
- ↑ Pelayo, M.M.. Historia de los heterodoxos españoles (en castellà). Librería Católica de San José, 1881, p. 262.
- ↑ Sienkiewicz, H. Quo vadis...?: primera versión española directa del polaco (en castellà). Saturnino Calleja Fernández, 1876, p. 278.
Enllaços externs[modifica]
- invectivity.com - Enllaç al German Collaborative Research Center 1285 de la Universitat Tècnica de Dresden amb el tema "Invectivity - Constellations and Dynamics of Disparagement", que investiga els fenòmens de degradació i abús -inclosos gèneres literaris com les invectives- de manera interdisciplinària.