Isidoro Garnelo Fillol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1867  Énguera (la Canal de Navarrés) |
| Mort | 1939 (71/72 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escultor |
| Família | |
| Germans | Jaime Garnelo Fillol |
Isidoro Garnelo Fillol (Énguera, 1867 - València, 1939) va ser un pintor i aquarel·lista valencià, que va conrear temes de gènere i religiosos. Catedràtic de colorit i composició, així com director de l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carles.[1]
Vida[modifica]
Es va instal·lar, en 1875, a la ciutat de València. Va estudiar dibuix a l'Escola de l'Ateneu Obrer de València, en l'Acadèmia de Belles Arts de València, i va ampliar la seva formació al costat de l'escultor José Guzmán Cuallar.[1]
En 1891, es va traslladar a Roma per continuar els seus estudis gràcies a una pensió que li va ser concedida per la Diputació de València; allí va freqüentar l'Acadèmia Chigi, una mena de santuari obligat per a la majoria dels pintors hispànics pensionats a Roma, i va realitzar "La profecia de Sant Vicent Ferrer relativa al Papa Calixt III", que va ser exhibida tres anys després (1894) en l'Exposició Nacional de Belles arts d'Espanya i premiada amb la segona medalla. Va remetre les seves obres a certàmens i concursos artístics i en l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1895 va obtenir una segona medalla pel llenç titulat Estudi de nu.[1]
En 1896 va tornar a València i aconseguí per oposició la càtedra de Colorit i Composició de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles. En 1927 fou nomenat acadèmic de Sant Carles i director de l'Escola de Belles Arts de València. Garnelo executà els grans plafons centrals després oferir-se a pintar-los sobre llenç, ja que el pintor Eduardo Soler es trobava impossibilitat per a escometre tal obra.
Va conrear indistintament la pintura i en l'escultura, excel·lent aquarel·lista de virtuosa pinzellada, la seva pintura es caracteritza per una tècnica impecable i en la seva obra escultòrica Garnelo s'aproxima a la imatgeria popular. De les seues mans va sortir una talla de Sant Vicent Ferrer que, obsequiada pel seu autor al pintor Ramón Garrido Méndez, va ocupar un lloc destacat a la casa d'aquest.[1]
Home profundament religiós, va posar de manifest la seva condició de catòlic durant tota la seva vida.
Treballs[modifica]
- La profecia de Sant Vicent Ferrer relativa al Papa Calixt III, 1891, oli sobre llenç.
- Nen jacent, oli sobre llenç.
- Estudi de nu, oli sobre llenç, signat, 1894 (en dipòsit en el Museo de Belas Arts da Coruña).
Bibliografia[modifica]
- Barberán, José, Isidoro Garnelo y Fillol. Pintor y maestro (1867-1939), Archivo de Arte Valenciano, València, 1967.
- Un siglo de arte valenciano. Exposiciones conmemorativas de las pensiones de Bellas Artes de la Diputación Provincial. Las pensiones de Isidoro Garnelo Fillol, Emilio Calandín, Ignacio Pinazo Martínez, Enrique Navas Escuriet, València, Diputació Provincial, 1967.
- Aldana Fernández, Salvador, Guía abreviada de artistas valencianos, València, Ajuntament, 1970, pp. 162-163.
- Pintores valencianos en las escuelas de Roma y París. 1870-1900, cat. exp., València, Diputació Provincial, 1990, p. 42.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Enciclopedia online. Garnelo Fillol, Isidoro». Museodelprado.es. [Consulta: febrer 2015].