Jardins de Shalimar

Infotaula d'edifici Jardins de Shalimar
Vista general d'una de les terrasses dels Jardins de Shalimar.
Nom en la llengua original	(ur) شالیمار باغ
Dades
Tipus	Jardí i parc
Part de	Fort and Shalamar Gardens in Lahore (en)
Construcció	1642
Cronologia
2000 – 2012	llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Característiques
Superfície	16 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Lahore (Pakistan)
31° 35′ 09″ N, 74° 22′ 55″ E
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural
Data	1981 (5a Sessió), Criteris PH: (i), (ii) i (iii)
En perill	2000 - 2012
Identificador	171-002

Els jardins de Shalimar, també anomenats de vegades jardins de Shalamar (en urdú: شالیمار باغ) son un jardins reials fets construir per l'emperador mogol Xa Jahan el 1641, durant el cim del seu mandat. Com el Taj Mahal foren construïts en honor de la seva segona esposa Arjumand Banu Begum, popularment coneguda com a Mumtaz Mahal (Joia del Palau), que va morir per complicacions al part donant a llum el catorzè fill. El 1981, el conjunt dels jardins i el Fort de Lahore, a uns set quilòmetres els uns de l'altre, van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO sota la denominació «Fort i jardins de Shalimar de Lahore», per ser exemples excepcionals en representar d'expressió artística de l'Imperi Mogol en el cim de la seva opulència i esplendor, durant els segles xvi i xvii. Entre els anys 2000 i 2012 varen estar inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.

Etimologia

D'acord amb Anna Suvorova, professora de l'Institut d'Estudis Orientals de l'Acadèmia de Ciències russa, l'origen de la paraula «Shalimar» és probable que provingui de la frase àrab «al-sha'imarât» (شاه العمارات) —rei dels edificis—, que amb el temps ha esdevingut un sinònim de jardí de gran bellesa. Per a la investigadora, la paraula no pot venir del sànscrit ja què un governant musulmà mai hauria fet servir una paraula en aquesta llengua per designar un jardí reial.

Estructura

Els jardins es troben disposats en tres grans terrasses escalonades descendents amb pavellons i una gran superfície ocupada per l'aigua retinguda en estanys artificials, configuració que va permetre la creació de cascades i cataractes. Mitjançant un conjunt de canals es formen les cascades que flueixen a través de perforacions de les parets amb petits nínxols. Dues de les terrasses tenen planta quadrada dividida alhora en quatre parts per una creu, mentre que la terrassa central és rectangular, ocupada per un estany envoltat per pavellons i quioscs.

Galeria

• 
  Detalls dels nínxols de les parets
• 
  La gran cascada de marbre
• 
  Vista de la terrassa del segon nivell, amb les estructures de marbre
• 
  Detalls ornamentals de l'interior d'un dels pavellons

Bibliografia

• George, Michell (Ed.). Architecture of the Islamic world its history and social meaning; with a complete survey of key monuments. Londres: Thames & Hudson, 2011. ISBN 978-0500278475. 
• Suvorova, Anna. Lahore : topophilia of space and place. Karachi: Oxford University Press, 2011. ISBN 9780199063550. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins de Shalimar