Jaume Oliveras i Brossa
Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 1877 - Barcelona, 6 de setembre del 1957) fou un capellà, missioner i excursionista, gran precursor de la marxa no competitiva de muntanya a Catalunya.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
[modifica] L'ordenació sacerdotal i la marxa a peu del 1904
Va rebre l'ordenació sacerdotal el 1903 i un any després –concretament el 5 d'agost de 1904- va dur a terme una marxa a peu entre el Montseny i Montserrat en menys de 24 hores i en companyia d'un altre capellà amic seu, Antoni Arenas.
[modifica] La Missió a la Guaiana
L'any 1917 passà a exercir durant molts anys el seu ministeri a Veneçuela, a les missions de la Guaiana veneçolana, fins que va tornar l'any 1925 a Catalunya.
[modifica] Retorn a Catalunya. La Parròquia de Santa Teresa de l'Infant Jesús
El 1931 es convertí en el primer rector de la nova parròquia gracienca de Santa Teresa de l'Infant Jesús a la Via Augusta de Barcelona, dedicada a Santa Teresa de Lisieux i la construcció de la qual va emprendre per encàrrec del bisbe Irurita i que va inaugurar el 1944.
[modifica] El parèntesi de la guerra
Mossèn Oliveras hagué de sortir de Catalunya el juliol del 1936, en esclatar la Guerra Civil Espanyola i veure assaltat el seu domicili. Amb l'ajuda de Ventura Gassol va haver de fugir a França en vaixell i va tornar el 17 de setembre a espanya per incorporar-se com a capellà al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat.
A punt d'acabar la guerra, entrà a Barcelona la nit del 3 de febrer del 1939 i de seguida reemprengué les obres de la nova parròquia, al servei de la qual restaria la resta de la seva vida.
[modifica] Llegat en el món de l'excursionisme català
Oliveras fou dels primers en assolir Els Encantats, el 1910. El 15 de setembre de 1962, dos socis del Club Excursionista de Gràcia, Carles Albesa i Jordi Ribot, repetiren l'experiència de mossèn Oliveras el 1904 i, a partir de l'any 1972, l'entitat excursionista gracienca organitza la travessa Matagalls-Montserrat, una prova no competitiva de resistència per muntanya molt popular i d'alta participació.[2]
Estretament vinculat al Centre Excursionista de Catalunya, Oliveras es féu soci del Club Excursionista de Gràcia quan va arribar a l'esmentada parròquia, de la qual en seria rector fins el moment de la seva mort.
[modifica] Bibliografia
- Diversos autors. Retrats de garriguencs il·lustres (Edicions del garbell, Primera edició). La Garriga (2009).
[modifica] Referències
- ↑ Mas, Josep. «Del Matagalls a Montserrat». Presència [Barcelona], núm. 2009 (27 d'agost de 2010), p.22-25. GI-143-1965.
- ↑ Pàgina web d'inscripció a la prova del CEG
