Joan Alfons de Xèrica
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1369  |
| Família | |
| Pare | Pere de Xèrica |
| Germans | Beatriu de Xèrica i d'Arborea |
Joan Alfons de Xèrica (? - 1369) era fill il·legítim de Pere de Xèrica i la seva amistançada María Pérez. Tenia una germana dels mateixos progenitors: Joana (?-1382), que es va casar amb el comte de Carrión Juan Sánchez Manuel.[1] Joan Alfons va lluitar al costat del seu pare a la Guerra dels dos Peres.[2]
A la mort del seu pare sense fills legítims el 1362 va reclamar ser-ne el successor. En aquell moment ocupava la vila de Llíria com a capità de Castella, motiu pel qual el rei catalanoaragonès Pere el Cerimoniós el va reconèixer com a hereu del patrimoni dels Xèrica a canvi de passar-se de bàndol, cosa que va fer el 1364.[3] Immediatament la vídua, i les filles legítimes van protestar aquesta decisió, que va haver de ser revisada el 1366: Finalment només es va quedar la baronia de Xèrica, mentre que la de Cocentaina fou per a la seva germanastra Beatriu de Xèrica i d'Arborea.[1]
Poc després, al morir també sense fills, la vila de Xèrica va passar a mans del rei, que la va ascendir a l'estatus de comtat i la va donar a l'infant i futur rei Martí l'Humà el 1372.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 L'Enciclopèdia.cat
- ↑ L'Enciclopèdia.cat
- ↑ 3,0 3,1 Mestre, 1998: p. 1139 i 1140, entrada: "Xèrica"
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 1139 i 1140 entrada: "Xèrica". ISBN 84-297-3521-6.
- «Joan Alfons de Xèrica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- «Xèrica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 març 2014].