Joan Aybrí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 1507 (Gregorià) |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat |
Joan Aybrí (segle xv - 1507) va ser un advocat perpinyanenc, assessor del governador del Rosselló del 1493 al 1507.[1]
Biografia[modifica]
Era membre d'una distingida família perpinyanenca [nt 1] i es doctorà en dret a la universitat de Perpinyà. En recompensa per la lleialtat (i les represàlies patides, en conseqüència) del seu pare, Ferran II el nomenà el 1493 assessor del governador del Rosselló, i el confirmà el 1496 i -després d'investigades [nt 2] unes denúncies calumnioses- novament el 1502. En morir el 1507, la seva vídua Francesca de Vivers registrà la possessió d'unes terres a Toluges.
Hi ha documentat dos altres Joan Aybrí contemporanis: Joan Aybrí, llicenciat en dret a Perpinyà, de qui es dreçà un inventari de béns el juliol del 1442 [4] destacant que era posseïdor d'un gran nombre de llibres, compreses quatre obres de Ramon Llull; i Joan Aybrí, doctor en ambdós drets i membre[5] del Consell Reial, ciutadà de Barcelona el 1506 [6] i mort [7] el 1517.
Bibliografia[modifica]
- Peláez, Manuel J. (editor). Diccionario de juristas de Cataluña y del Rosellón. vol. I (A-Z). Málaga: Autor-editor, 2014. ISBN 9788461730889.
Notes[modifica]
- ↑ Joan Aybrí era net de Benat Aybrí, burgès de Perpinyà i castellà de Força reial, i fill del -també- Bernat Aybrí. Aquest darrer havia estat nomenat el 1452 per Alfons el Magnànim per al càrrec de "guardià", o verificador, de l'or, argent i altres metalls encunyats a la seca de Perpinyà i com a oïdor de comptes [2] de la Diputació del General de Catalunya. Quan Lluís XI de França s'annexà el Rosselló, Bernat Aybrí romangué fidel a Joan II i veié com li confiscaven els béns a favor d'Antoine de Chourses [1]
- ↑ Lettres de Ferdinand, roi de Castille, en faveur de Jean Aybri, assesseur du "portant-veus" du Gouverneur de Roussillon et de Cerdagne, qui avait été suspendu de ses functions par provision datée de Grenade le 23 décembre 1500; le Roi déclare qu'à la suite de l'enquête faite par François Franch, régent de la chancellerie, ledit Aybri ayant justifiqué de sa bonne administration, toute procedure faite contre lui est annulée, et il est réintegré en son office d'assesseur (Séville, 21 février 1502)[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 35. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Peláez Albendea, Manuel J. «El dret alienable a la llengua pròpia. Alguns aspectes jurídics i polítics de la persecució del català. De l'edicte de Lluís XIV (1702) a la Llei Deixonne (1951), sense oblidar-nos de les dictadures espanyoles (1923-1930 i 1939-1975)». Revista de Dret Històric Català, vol. 7, 2007, pàg. 169.
- ↑ Alart. Inventaire-sommaire des Archives Dèpartementales antérieures a 1790, Pyrénées-Orientales. París: Paul Dupont, 1868, p. 331.
- ↑ Vidal, Pierre. Histoire de la Ville de Perpignan depuis les origines jusqu'au Traité des Pyrénées. París: H. Welter, 1897, p. 286-288.
- ↑ Sans i Travé, Josep Maria (director). Dietaris de la Generalitat de Catalunya. volum I Anys 1411 a 1539. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994, p. 342. ISBN 8439331495. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑ Mañé i Mas, Maria Cinta; Rovira i Solà, Manuel. Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona. volum V Anys 1501-1530. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010, p. 101. ISBN 9788498502589. Arxivat 2015-02-11 a Wayback Machine.
- ↑ Dietaris de la Generalitat de Catalunya 1411-1539 p. 343