Joan Bodon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Bodon

Joan Bodon (Crespinh, Avairon, 11 de desembre de 1920 - Arbatache, Algèria, 24 de febrer de 1975) és un escriptor occità. És segurament l'autor del segle XX més conegut i reconegut pels occitans.

Joan Bodon va néixer el 1920 dins una familía modesta a Crespinh, fill de Ciprian Bodon i d'Albania Balsà, parenta allunyada de l'escriptor francés d'origen occità Honoré de Balzac. Va estudiar al seu poble i a Naucèla. L'any 1941 esdevingué professor i va fer classes a Castanet. Durant l'ocupació alemanya de França fou deportat per a treballar en el STO (Servei de Treball Obligatori) a Breslau (Silèsia). L'any 1945 va tornar i va continuar sent professor. El 1946 es va casar amb la professora Camilha Vidal. El 1968 emigrà a Algèria.[1]

Va escriure novel·les en prosa, contes i també poemes, sovint adaptats en cançó. La seva obra va fer girar l'estètica i l'ètica de la literatura occitana cap a una modernitat de l'escriptura. Posa en escena el destí, sovint tràgic, de la civilització occitana i dels homes, barrejant-hi la seva. La universalitat dels seus temes s'amaga dins una minuciosa descripció de la civilització occitana. En general tracta els problemes de l'occità que vol integrar-se a la civilització moderna sense renegar la seva identitat.

Obres[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • Contes dels Balssàs (1953), sobre la família Balzac
  • La grava sul camin (1956)
  • La Santa Estèla del Centenari (1960)
  • Lo libre de Catòia (1966)
  • La Quimèra (1974)
  • Las Domaisèlas (1976)
  • Lo libre dels Grands Jorns

Contes[modifica | modifica el codi]

  • Los contes del meu ostal

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Sus la mar de las galèras (1975)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cronologia de Joan Bodon al web ostal-bodon.com (occità) (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]