Joan Postius i Sala
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 juliol 1876  Berga |
| Mort | 23 agost 1952 (76 anys) Solsona |
| Activitat | |
| Ocupació | missioner |
| Orde religiós | Fills del Cor de Maria |
Joan Postius i Sala (Berga, 8 de juliol de 1876 - Solsona, 23 d'agost de 1952) fou un missioner claretià que impulsà diverses iniciatives educatives i evangelitzadores.
Entrà al seminari de Barbastre el 1888 i fou novici a Cervera, on professà a la Congregació de l'Immaculat Cor de Maria el 1892.[1] Es va doctorar a Roma i va desenvolupar tasques de govern a la seva institució. Va participar als congressos marians internacionals com el XXII Eucarístic Internacional de Madrid (1911). Va promoure el Col·legi Internacional de Roma. La seva obra més coneguda és El Código canónico aplicado a españa.[2] L'uní una bona amistat amb sant Josepmaria Escrivà de Balaguer.[3]
Referències
- ↑ Vattamatam, Mathew. «Charismatic Dimension Juan Postius Sala». http://www.claretianformation.com/. Claretians. [Consulta: 22 agost 2016].
- ↑ «Joan Postius i Sala». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ José Luis González Gullón. DYA: La Academia y Residencia en la historia del Opus Dei (1933-1936).. Ediciones Rialp, 1 febrer 2016, p. 65–. ISBN 978-84-321-4604-6.