Joan Pujol i Matheu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 abril 1862  |
| Mort | 1938 (75/76 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic |
Joan Pujol i Matheu (o Mateu) (Barcelona, 18 d'abril de 1862[1] - 1938) va ser president del Centre musical de la ciutat de Barcelona.[2]
El 1913 s'estrena l'obra anomenada Muerte de San Francisco, composta per Pujol amb lletra de Jacint Verdaguer i interpretada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona al teatre “El Dorado” de Barcelona.[3] Joan Pujol Matheu fou mestre de piano de Narcisa Freixas[4]
Fons personal[modifica]
El Centre de Documentació de l'Orfeó Català conserva una part del seu fons personal. La tipologia musical que integra aquest fons és bàsicament música popular. De les poques composicions de música religiosa que hi trobem destaquen tres misses. Pel que fa a la música popular, observem que més o menys les tres quartes parts de les obres estan pensades per a instruments (generalment orquestra), però també destaquen les peces per a violí, quartet de corda, oboè... També cal destacar un nombrós grup de composicions per a cobla (la gran majoria sardanes, tot i que també hi ha algunes danses). També trobem un gran nombre de composicions pensades per a veu o cor. Destaquen alguns arranjaments de Joan Pujol i Matheu d'òperes.
S'han trobat tres tractats d'harmonia i contrapunt, i un llistat de les seves composicions.
La majoria d'obres estan signades pel mateix autor. Trobem unes petites variacions en algunes de les signatures:
- Algunes obres estan signades amb el que sembla un pseudònim: Pujolay.
- A la majoria d'obres la J de Joan és una clau de sol.
- En algunes obres el cognom apareix amb una s al final: Matheus
- En algunes obres, el cognom apareix sense la h intercalada: Mateu.
També es conserven obres de Joan Pujol Matheu a la Biblioteca de Catalunya.
Bibliografia[modifica]
- ARCA: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. Publicidad, La (Barcelona, 1878 – 1922). Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2005. [Consultat el 14 de novembre de 2013]. Disponible a: http://www.bnc.cat/digital/arca/index.php?fname=titols/publicidad.html
- Sinfonía Virtual. La Revista feminal (1907 – 1917): Paradigma de la Música de Salón Catalana de Principios del siglo XX. ISSN 1886-9505. [Consultat el 14 de novembre de 2013]. Disponible a: http://www.sinfoniavirtual.com/revista/023/feminal_musica_catalana.pdf
Referències[modifica]
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1862, llibre 2n, foli 85, número de registre 1930.
- ↑ «ARCA: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. Publicidad, La (Barcelona, 1878-1922).». Biblioteca de Catalunya, 2005. [Consulta: 14 novembre 2013].
- ↑ «[Disponible a: Teatro Eldorado Viquipèdia: El Dorado]». [Consulta: 14 novembre 2013].
- ↑ «Sinfonia Virtual. La Revista feminal (1907-1917): Paradigma de la Música de Salón Catalana de Principios del siglo XX». [Consulta: 14 novembre 2013].