Joan de Meda
 Església del Loreto, al Collegio Gallio de Como, lloc d'enterrament del sant |
|
| abat, fundador | |
|---|---|
| Nom secular | Giovanni Oldrati |
| Naixement | ca. 1000 Meda, Llombardia, Regne d'Itàlia |
| Defunció | 26 de setembre de 1059 Convent de Rondineto (Como, Llombardia) |
| Enterrament | Església del Collegio Gallio de Como |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | ca. 1165, Roma per Alexandre III |
| Lloc de pelegrinatge | Meda, Como |
| Festivitat | 26 de setembre |
| Fets destacables | Tradicional fundador de la branca monàstica de l'Orde dels Humiliats |
| Orde | Humiliats |
| Iconografia | Hàbit gris o blanc |
Joan de Meda o Giovanni Oldrati (Meda, c. 1100 - Rondineto, 26 de setembre de 1159) fou un prevere i monjo benedictí, reformador i fundador de l'Orde dels Humiliats. És venerat com a sant per l'Església catòlica. A la seva mort fou sebollit a Rondineto i pocs anys després fou canonitzat pel papa Alexandre III. La seva despulla reposa a l'església del Pontificio Collegio Gallio, a Como, en un sarcòfag de marbre del segle XII.
Biografia [modifica]
Se'n coneix poc de la vida i s'ha arribat a dubtar, si no de la seva existència, sí de la versemblança de les biografies medievals. Podria haver estat un monjo de l'orde que, per facilitar-ne el culte, fos considerat, sense base real, un sant fundador. En tot cas, sí que sembla segur que existí, tot i que no se sàpiga del cert quin paper real va tenir en la fundació de l'Orde dels Humiliats.
Giovanni Oldrati, de Meda o de Como era membre de la noble família dels Oldrati; el seu pare era senyor del poble de Meda. Fou prevere llombard i exercí a Milà i Como, però renuncià a rendes i beneficis i cap al 1129 es retirà a fer vida eremítica al lloc de Rondenarium (Rondineto), prop del riu Coscia, a Como. Arran d'una visió de la Mare de Déu, en 1136 o 1137 va ingressar al monestir de Brera (actual Milà), on hi havia una comunitat d'Humiliats, congregació de laics. Aviat, cap al 1140, fou elegit superior de la comunitat, que reformar i convertir en orde monàstic sota la Regla de Sant Benet. Modificà l'hàbit, afegint-hi escapulari, caputxa i museta i capa blanques, en redactà un ofici propi sobre el model del dels canonges regulars i hi introduí l'Ofici Petit de la Mare de Déu. Seleccionà els millors membres perquè estudiessin i s'ordenessin sacerdots, entenent que l'orde havia de comptar amb clergues. Va convertir l'ermita de Rondenario en monestir i va fundar altres monestirs de l'orde a l'alta Brianza i el Lario.
