Joaquín de Ezpeleta Enrile

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoaquín de Ezpeleta Enrile

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Joaquín Ezpeleta Enrile Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1788 Modifica el valor a Wikidata
l'Havana Modifica el valor a Wikidata
Mort24 març 1863 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President del senat
1853 – 1853
← Manuel Pando Fernández de PinedoManuel de la Pezuela y Ceballos →
Ministre de Marina
13 juny 1852 – 14 desembre 1852
← Casimiro Vigodet GarnicaRafael Arístegui y Vélez →
Ministre de Guerra
16 gener 1852 – 13 juny 1852
← Francisco Alejandro Lersundi y OrmaecheaJuan de Lara →
Senador al Senat espanyol
1845 – 1863
Governador i Capità General de Cuba
1838 – 1840
← Miguel Tacón y RosiquePedro Téllez-Girón →
Virrei de Navarra
2 agost 1836 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit de Terra espanyol Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmariscal de camp Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Francès i Primera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosé de Ezpeleta y Veira de Galdeano Modifica el valor a Wikidata
GermansFermín de Ezpeleta Enrile i José María de Ezpeleta y Enrile Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joaquín de Ezpeleta Enrile (castellà: Joaquín Ezpeleta Enrile) (l'Havana, 19 de setembre de 1788 - Madrid, 24 de març de 1863) va ser un polític, militar i governador colonial espanyol.

Biografia[modifica]

Fill del governador de Cuba José de Ezpeleta y Veira de Galdeano i de María de la Paz Enrile y Alcedo i nebot de Pascual Enrile y Alcedo, governador de les Filipines, i germà de Fermín de Ezpeleta Enrile. Es trobava a Barcelona com a ajudant de camp del seu pare, capità general de Catalunya, quan en 1808 les tropes napoleòniques del general Duhesne van atacar la ciutat, fent-lo presoner i portant-lo a França. Va escapar poc després i es va reincorporar a l'exèrcit espanyol, però va tornar a ser fet presoner en 1812, romanent a França fins al final de la guerra del francès.[1]

Al seu retorn a Espanya se li va reconèixer el grau de coronel. En la revolta de la Guàrdia Reial de 1822 a Madrid va resultar ferit. En 1830 va ser ascendit a mariscal de camp amb destinació en la Guàrdia Reial, i en 1834 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.[2] En 1835 va ser nomenat governador polític i militar de Jaén, però la força que anava cobrant la Primera Guerra Carlina va motivar el seu trasllat al front en l'alt Ebre i Navarra al comandament de les tropes reialistes. Entre 1838-40 va servir com a governador de Cuba.[1]

Durant la seva carrera política va ser elegit diputat per la circumscripció de Navarra entre 1834 i 1836[3] i senador vitalici des de 1845,[4] president del Senat en 1853.[5]

De gener a juny de 1852 fou ministre de guerra i de juny a desembre del mateix any de Marina en el govern del president Juan Bravo Murillo.[6]

Els seus germans José María i Fermín també foren polítics i militars. La seva germana María Concepción es va casar amb el general Pedro Agustín Girón, pel que fou oncle de Francisco Javier Girón Ezpeleta, fundador de la Guàrdia Civil.

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Miguel Tacón y Rosique
Capità general de Cuba

1838-1840
Succeït per:
Pedro Téllez-Girón
Precedit per:
Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea
Ministre de la Guerra

(gener-juny) 1852
Succeït per:
Juan de Lara e Irigoyen
Precedit per:
Casimiro Vigodet Garnica
Ministre de Marina

(juny-desembre) 1852
Succeït per:
Rafael Arístegui y Vélez
Precedit per:
Manuel Pando Fernández de Pinedo
President del Senat

1853
Succeït per:
Manuel de la Pezuela y Ceballos