Jofré I de Provença

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jofré I dit igualment Guifré I, nascut probablement el 1015 i mort després del mes de febrer de 1062, probablement el 1063[1][2] fou comte de Provença de 1018 a la seva mort. Era el segon fill de Guillem II, comte de Provença, i de Gerberga de Borgonya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

És citat en una donació de 1018 al costat dels seus germans, els comtes Folc Bertran i Guillem III, de la seva mare Gerberga i de la seva àvia Adelaida d'Anjou. D'altres donacions, generalment a favor de la poderosa abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella, el mostra com vivint generalment a la regió d'Arle.

Va intervenir en la lluita contra els Fos que es va reprendre el 1048. En aquesta data va fer un acord amb els vescomtes Aicard i Jofré de Marsella, per recuperar la senyoria de Fos i de Hyères.[3]

Descendència[modifica | modifica el codi]

Es va casar amb Estefania o Dolca (“Stephania comitissa cognomento Dulcis” esmentada en una carta de donació a Sant Víctor d'11 de setembre de 1096, feta per l'ànima del seu fill Bertran (esmentat com “filii sui Bertranni comitis”). Szabolcs de Vajay pensa que aquesta Estefania seria la mateixa que Estevaneta de Marsella, possible filla del vescomte Guillem II de Marsella i d'Estefania o Estevaneta dels Baus-Rians; o bé amb Dolça de Gavaldà, filla de Bertran II de Gavaldà. Bertran II (a vegades Bertran I) apareix com "Bertrannus comes et mater mea Stephania…[et] conjux mea Matildis" (la dona de Bertran fou Matilde de la Pulla) en una donació a l'abadia de Montmajor del mes de febrer de 1062 (també seria possible 1061), darrera menció de Jofré I en vida.[4] Aquesta Dolça s'hauria casat en segones noces amb Bernat II comte de Bigorra. Del seu matrimoni Jofré I va tenir almenys:

Se li atribueixen també altres dues filles:

A la seva mort vers el 1063 li va succeir el seu fill Bertran II de Provença (a vegades Bertran I o simplement Bertran de Provença). Jofré I va ser inhumat a l'abadia de Montmajor, la necròpoli familiar dels comtes de Provença. El seu epitafi ens dóna la imatge d'un guerrer: Dolç aquí envers els que són dolços, va ser dur envers els rebels. De fet va agafar sovint les armes per recuperar els drets dels seus avantpassats que una concepció patrimonial del poder l'empenyia a exigir de manera esquerpa.[5]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Jofré I (1015-1062) segons Martin Aurell, Jean Boyer, Noël Coulet a La Provence au Moyen Age, pàgina 24
  2. No se l'esmenta en una donació de 1013 a l'abadia de Sant Víctor de Marsella on figura el seu germà gran Guillem III: Wilelmus comes Provincie coniugisque mea Girberga cum filio nostro Wilelmo
  3. Martin Aurell, Jean Boyer, Noël Coulet - La Provence au Moyen Age, pàgina 24
  4. Chantelou Histoire de Monmajour, Revue Historique de Provence, I any, pàg. 219.
  5. Martin Aurell, Jean Boyer, Noël Coulet - La provence au Moyen Age, pàgina 24

Fonts[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Guillem II
Comte de Provença
10181063
Succeït per:
Guillem Bertran