John Wesley Young
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 novembre 1879  Columbus (Ohio) |
| Mort | 17 febrer 1932 (52 anys) Hanover (Nou Hampshire) |
| Sepultura | Cementiri del Mount Auburn 42° 22′ 14″ N, 71° 08′ 45″ O / 42.3706°N,71.1458°O |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Cornell (1900–1903) Universitat Estatal d'Ohio (1896–1899) Gymnasium Baden-Baden (1889–1995) |
| Tesi acadèmica | On the group of sign (0,3 ; 2,4,infinity) and the functions belonging to it (1904 ) |
| Director de tesi | John Irwin Hutchinson |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat Dartmouth (1911–1932) Universitat de Kansas (1910–1911) Universitat d'Illinois (1908–1910) Universitat de Princeton (1905–1908) Universitat Northwestern (1903–1905) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Louise Aston |
| Pare | William Henry Young i Marie Louise Widenhorn |
| Parents | Eliakim Hastings Moore (cunyat) |
 | |
John Wesley Young (Columbus, 17 de novembre de 1879 - Hanover, 17 de febrer de 1932) va ser un matemàtic nord-americà.
Vida i Obra[modifica]
El pare de Young havia sigut coronel durant la Guerra Civil i després va ser diplomàtic destinat a Alemanya, la seva mare havia nascut a França, filla d'un alemany. Young va fer els estudis secundaris a Baden-Baden (Alemanya) entre 1889 i 1895.[1] Els estudis universitaris els va fer a la universitat d'Ohio en la qual es va graduar el 1899. Els anys següents va continuar estudis a la universitat Cornell per obtenir el doctorat el 1903.[2]
Va ser professor de les universitats Northwestern, Chicago, Princeton, Illinois i Kansas abans de ser contractat pel Dartmouth College el 1911 i on va romandre fins a la seva mort el 1932.[3] A Dartmouth va ser un professor molt estimat i era conegut per Cy Young.[4]
Durant la seva estança a Princeton va conèixer Oswald Veblen amb qui va escriure dos llibres importants de geometria. El 1916 ambdós van establir els axiomes de Veblen-Young que estableixen que tota col·lecció de conjunts que les compleixin és un espai projectiu.[5] També va publicar una vintena d'articles científics.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Beetle i Wilder, 1932, p. 603.
- ↑ Beetle i Wilder, 1932, p. 604.
- ↑ Sanford, 1932, p. 232.
- ↑ Hopkins, 1932, p. 309.
- ↑ Colbourn i Rosa, 1999, p. 147.
- ↑ Beetle i Wilder, 1932, p. 609-610.
Bibliografia[modifica]
- Beetle, R.D.; Wilder, C.D. «John Wesley Young - In memoriam» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 38, 1932, pàg. 603-610. DOI: 10.1090/S0002-9904-1932-05469-6. ISSN: 0002-9904.
- Colbourn, Charles J.; Rosa, Alexander. Triple Systems (en anglès). Oxford University Press, 1999. ISBN 0-19-853576-7.
- Hopkins, Ernest «John Wesley Young» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 39, Num. 6, 1932, pàg. 309-314. DOI: 10.1080/00029890.1932.11987317. ISSN: 0002-9890.
- Sanford, Vera «John Wesley Young. November 17, 1879-February 17, 1932» (en anglès). The Mathematics Teacher, Vol. 25, Num. 4, 1932, pàg. 232-234. ISSN: 0025-5769.
Enllaços externs[modifica]
- «John Wesley Young, 1929-1930 MAA President». Mathematical Association of America. [Consulta: 24 març 2020]. (anglès)
- Brown, Bancroft H. «John Wesley Young Research Instructorships». Dartmouth College, 1963. [Consulta: 24 març 2020]. (anglès)