Johnny Mnemonic
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Robert Longo  |
| Protagonistes | |
| Producció | Don Carmody |
| Guió | William Gibson |
| Música | Brad Fiedel i Mychael Danna |
| Fotografia | François Protat |
| Muntatge | Ronald Sanders |
| Productora | Alliance Films i TriStar Pictures |
| Distribuïdor | TriStar Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica i Canadà |
| Estrena | 1995 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | japonès anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Toronto i Montreal |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Johnny Mnemonic |
| Gènere | cinema d'acció, cinema de ciència-ficció, pel·lícula basada en una obra literària i ciberpunk |
| Tema | telepresència |
| Lloc de la narració | Nova Jersey |
| Època d'ambientació | 2021 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
             | |
Johnny Mnemonic és una pel·lícula canadenco-estatunidenca dirigida per Robert Longo estrenada l'any 1995. Ha estat doblada al català.[1]
El film està inspirat d'una novel·la curta de William Gibson apareguda l'any 1986 en el recull Gravat sobre crom. Amb Blade Runner i Matrix, es tracta de l'un dels films de referència del moviment ciberpunk.
Argument[modifica]
Johnny és un missatger que porta, al seu cervell, dades informàtiques de tota mena de clients preocupats de protegir-se de fugues o intrusos.
En la seva última missió, accepta una sobrecàrrega que li podria costar la memòria i la raó. Els patrocinadors són trànsfugues d'una gran multinacional i només ells coneixen el codi que permetria alliberar-lo. Quan són morts, Johnny ha de trobar a qualsevol preu un mitjà de descobrir aquest codi, amb la finalitat de descarregar-se aquest munt de dades, d'altra banda molt sol·licitades. És perseguit per yakuzas a sou de Takahashi.[2]
Repartiment[modifica]
- Keanu Reeves: Johnny Smith
- Dolph Lundgren: El predicador
- Dina Meyer: Jane
- Takeshi Kitano: Takahashi
- Ice-T: J-Bone
- Henry Rollins: Spider
- Dennis Akayama: Shinji
- Barbara Sukowa: Anna Kalmann
- Udo Kier: Ralphy
- Tracy Tweed: Pretty
- Falconer Abraham: Yomama
- Don Francks: Hooky
- Diego Chambers: Henson
Rebuda[modifica]
El film ha estat un fracàs comercial als Estats Units, però va tenir més èxit a la resta del món, informant aproximadament 52,3 milions de dòlars al box-office mundial, dels quals només 19 milions a Amèrica del Nord, per un pressupost de 26 milions de dòlars.
Ha rebut una acollida crítica molt desfavorable, recollint un 14 % de crítiques positives, amb una nota mitjana de 3,4/10 i sobre la base de 29 crítiques recollides, en el lloc Rotten Tomatoes.[3]
Crítica: "Entretinguda cinta futurista, sense més ni més".[4]
Premis i nominacions[modifica]
Johnny Mnemonic va ser nominat al premi Enginy a les categories de la millor direcció artística i del millor so, mentre que Keanu Reeves va ser nominat pel Razzie Award al pitjor actor.[5]
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- Encara que només aparegui en un nombre reduït d'escenes (moltes han estat tallades al muntatge o només són presents a la versió japonesa, més llarga), Dolph Lundgren surt en segona posició als crèdits, després de Keanu Reeves.
- Molts actors com Val Kilmer i Christophe Lambert havien sol·licitat pel paper de Johnny, però van rebutjar-lo, ja que els dos actors estaven ocupats en altres films. Batman Forever el primer i Mortal Kombat el segon.[6]
- L'actriu Jane March havia d'encarnar Jane, però el paper va recaure finalment a Dina Meyer.
Referències[modifica]
- ↑ «Johnny Mnemonic». esadir.cat.
- ↑ «Johnny Mnemonic». The New York Times.
- ↑ Johnny Mnemonic a Rotten Tomatoes
- ↑ Morales, Fernando «Johnny Mnemonic». El País.
- ↑
'premis per Johnny Mnemonic a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ «trivia». ImdB.
