Josep Masanés Nogués

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Masanés)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaJosep Masanés Nogués

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1967 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la i poesia Modifica el valor a Wikidata

Josep Masanés Nogués (Barcelona, 1967) és un escriptor català resident a l'illa de Menorca des de l'any 2004. És autor de la novel·la La vall de la matança guanyador del XXIX Premi Ribera d'Ebre de narrativa,[1][2] finalista del Premi Ramon Llull 2013, guanyador del 25è Premi de Novel·la Josep Saperas organitzat per Òmnium Cultural del Vallès Oriental, amb l'obra Camins sense retorn.[3] El 2015 va guanyar el Premi Literari la Vall de Sóller de novel·la amb La paradoxa de Schrödinger[4] i el Premi Ciutat d'Eivissa de literatura (2015) amb La putrefacció de la llum.[5] Guanyador del LII Premi de poesia Benet Ribas amb Radiació de Fons.[6] Guanyador del Premi de Novel·la Ciutat de Manacor 2017 Maria Antònia Oliver amb Pluja de fang.[7] Guanyador del Premi de Narrativa Vila de Lloseta 2018 amb Jo tenia deu oliveres. Premi de Novel·la Curta Baltasar Porcel, Andratx, 2018, amb El mapa de les eleccions. Guanyador del Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils 2020 amb Lladre de mar.[8] Guanyador del Premi de novel·la Òmnium del Vallès Oriental 2020 amb Una jurisdicció pròpia. Guanyador del IV Premi de Narrativa Antoni Vidal Ferrando Vila de Santanyí 2021 amb Els proscrits de Santa Fe.[cal citació]

Obres[modifica]

Josep Masanés és autor de les obres següents:

  • La vall de la matança (Cossetània, 2012)
  • Camins sense retorn (Llibres del Delicte, 2015)
  • La paradoxa de Schrödinger[9] (Documenta Balear, 2016)
  • La putrefacció de la llum[10] (Balàfia Postals, 2016)
  • Radiació de fons (Pagès Editors, 2017)
  • Pluja de fang (Món de Llibres, 2017)
  • Jo tenia deu oliveres (El Gall Editor, 2018)
  • El mapa de les eleccions (Documenta Balear, 2020)
  • Lladre de mar (Cossetània Edicions, 2021)
  • Funes, el meu nom és Toni Funes (Onada Edicions, 2023)

Referències[modifica]

  1. ↑ «L'escriptor Josep Masanés guanya el 29é Premi de Narrativa de Ribera d'Ebre». [1], 25-08-2011. [Consulta: 7 gener 2015].
  2. ↑ «La vall de la matança». [2]. [Consulta: 7 gener 2015].
  3. ↑ «Camins sense retorn». Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 16 desembre 2015].
  4. ↑ «Entrega de los premios literarios» (en castellà), 24-08-2015. [Consulta: 5 desembre 2021].
  5. ↑ ibiza, fernando de lama |. «Josep Masanés y Carles Fabregat ganan los Premis Ciutat d´Eivissa de literatura» (en castellà), 04-12-2015. [Consulta: 5 desembre 2021].
  6. ↑ Press, Europa «El Premi Ramon Llull 2013 escull finalistes i retalla dotació a 60.000 euros». aldia.cat, 28-01-2013.
  7. ↑ M, M. «Manacor reconeix la tasca de quatre autors literaris», 27-05-2017. [Consulta: 5 desembre 2021].
  8. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-11-26. [Consulta: 26 novembre 2020].
  9. ↑ «Els Premis Literaris Vall de Sóller ja tenen guanyadors». [Consulta: 16 desembre 2015].
  10. ↑ «Josep Masanés gana el Ciutat d'Eivissa de narrativa con ‘La putrefacció de la llum’». [Consulta: 16 desembre 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Masanés_Nogués&oldid=33197512»