Josep Miralles i Sbert
Josep Miralles i Sbert (Palma, 14 de setembre de 1860 - 22 de desembre de 1947) fou un religiós i historiador mallorquí, que ocupà els bisbats de Lleida, Barcelona i Mallorca.
Taula de continguts |
Inicis [modifica]
Josep Miralles va néixer a Palma i hi va viure la major part de la seva vida excepte l'etapa en què va ser nomenat bisbe de Lleida i Barcelona correlativament. El seu pare era oficial de l'Arxiu de protocols de la ciutat. Estudià el batxillerat a l'institut i el 1875 cursà la carrera de Magisteri. Simultàniament treballava en una notaria, fent d'escrivent per pagar-se els estudis.
El 1878 ingressava al Seminari de Palma i el 1884 fou ordenat sacerdot. Va prosseguir estudis a València, doctorant-se en Teologia i Dret Canònic el 1891 i el 1892 es va doctorar en Filosofia i Lletres a Madrid. El 1896 obtingué la plaça de canonge de la Catedral mallorquina i n'edità un catàleg de l'arxiu capitular.
Bisbe a Lleida i Barcelona [modifica]
El 24 de maig de 1914 ascendí al bisbat de Lleida, on romagué fins a 1925 quan, per la malaltia del bisbe de Barcelona, Ramon Guillamet, fou nomenat bisbe coadjutor per a fer-se càrrec de la gestió d'aquest bisbat. El 14 d'abril de 1926 moria el bisbe Guillamet i Miralles el succeia immediatament.
Durant quatre anys regiria la diòcesi, creant el Consell Superior Diocesà i el Mont de Pietat del Clergat Barceloní. Va organitzar les Juntes Missioneres parroquials i fundà la Residència de Sacerdots Ancians de Les Corts. La seva defensa de l'ús de la llengua catalana en l'activitat eclesial no va ser ben vista entre les autoritats de la Dictadura de Primo de Rivera, que pressionaren per a desplaçar-lo del seu setial i ho aconseguiren.
Bisbe de Mallorca [modifica]
El gener de 1930 fou nomenat bisbe de Mallorca, amb la dignitat d'arquebisbe titular de Beroë. Va governar durant 18 anys. Va impulsar l'Acció Catòlica i recolzà el Col·legi Internacional Lul·lià. Va dirigir diverses revistes catòliques i el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Escrigué un bon nombre d'obres de caire històric, filosòfic i teològic, a part de multitud d'articles, estudis, sermons i cartes pastorals.
En esclatar la revolta militar de 1936, l'illa passà ràpidament a control del bàndol nacional i el bisbe Miralles va haver de fer esforços per mantenir la seva posició. Es va abstenir tant com va poder de lloar el Movimiento però també va haver de contemporitzar amb el règim. Va intentar separar les qüestions de l'Església de les de l'Estat. Malgrat tot, va aconseguir mantenir l'ús del català en la catequesi i la prèdica en uns temps absolutament contraris a la tolerància lingüística.
Donada la seva avançada edat i la seva salut delicada, el febrer de 1947 fou creat bisbe coadjutor Joan Hervàs i Benet.
El 22 de desembre de 1947 morí i fou enterrat a la seu de Palma.
Enllaços externs [modifica]
- Nota necrològica a La Vanguàrdia (castellà)
