Josep Torres Tribó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 octubre 1899  Mollerussa (Pla d'Urgell) |
| Mort | 22 setembre 1941 (41 anys) Mauthausen-Gusen (Àustria) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Anarcoindividualisme |
| Formació | Escola Normal de Lleida |
| Activitat | |
| Ocupació | professor, filòsof, escriptor, periodista |
| Nom de ploma | Sol de la Vida |
| Família | |
| Fills | Hortensia Torres Cuadrado |
Josep Torres Tribó (Mollerussa, 3 d'octubre de 1899[1] - Mauthausen-Gusen, Àustria, 22 de setembre de 1941[2]) va ser un mestre, filòsof, escriptor i periodista català anarcoindividualista.[1][3]
Nascut en una família de pagès, va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida, on es va titular a disset anys. Tot indica que va fer de mestre al seu poble, on ja s'encarregava del parvulari. Allà tingué el seu primer entrebanc amb la justícia. Sembla que va ser desterrat per anticlerical i lliurepensador per haver-se negat a dur els nens a confessar. l'Església Catòlica va pressionar fins que el van desterrar. L'any 1928, l'Editorial Mediterrània publicà l'únic llibre que va publicar Josep Torres Tribó, Elogi de la mentida, un assaig de tipus filosòfic que defensa la substitució de la filosofia tradicional per una nova lírica del pensament.[4][1]
Torres Tribó sempre es va situar en les posicions ideològiques més radicals i d'avantguarda de la seva època. Quan van travessar la frontera després de la derrota del 1939, els gendarmes francesos van separar la família Torres entre els camps d'Argelers i Bram. Torres sortí d'Argelers per anar a treballar als Alps en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). A la CTE s'hi va passar un any, fins que els nazis van detenir la seva companyia a Amiens. Primer, el van empresonar a diversos Stalags. L'agost de 1940 el van obligar a pujar en un tren cap al camp de concentració de Mauthausen-Gusen. Torres Tribó s'hi va passar un any i tretze dies, i finalment, va morir a la cambra de gas del Castell de Hartheim, on anaven a parar els presoners exhausts, que ja no servien de mà d’obra esclava.[4][1]
Obres[modifica]
- Al Pueblo, cultura (en castellà). Saragossa: Biblioteca Cultura, 1922.[5]
- Técnica Social (en castellà). Saragossa: Biblioteca Cultura, 1922.[5]
- Aurorita, cuento infantil (en castellà). Tarragona: Biblioteca Acràcia, 1922.[5]
- La loca vida, drama en 3 actos (en castellà). Sabadell: Crisol.[6]
- La ciutat ens pren els fills. Obra de teatre inèdita.[7][8]
- Elogi de la mentida. Barcelona: Editorial Mediterrània, 1928.[5] Reeditada el 2022, per Editorial Cal·lígraf, ISBN 9788412459272.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionario Biográfico RAH
- ↑ Certificat de defunció a: Costa-Pau, Diari Ara, 17/01/2023
- ↑ 3,0 3,1 Costa-Pau, Diari Ara, 17/01/2023
- ↑ 4,0 4,1 Montanyà, Xavier «El filòsof anarquista exterminat a Mauthausen. Rescaten de l'oblit la figura del llibertari català, mestre racionalista, escriptor i filòsof Josep Torres Tribó (1899-1941)». VilaWeb, 12-03-2023 [Consulta: 13 març 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Evangelista Frías, 2018, pàg. 62.
- ↑ Exemplar a la BNC
- ↑ Evangelista Frías, 2018, pàgs. 63-67.
- ↑ Dos mecanoscrits (1925 i 1947) a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
Bibliografia[modifica]
- Costa-Pau, Aniol «La redescoberta de Josep Torres Tribó, el filòsof anarquista que va morir a Mauthausen». Diari Ara [Barcelona], 17-01-2023 [Consulta: 2 febrer 2023].
- Evangelista Frías, Edwin «Josep Torres Tribó: Escriptor Anarquista Mollerussenc». Mascançà. Centre de Recerques del Pla d'Urgell 'Mascançà', Anuari 9, 2018, pàgines 57-68. ISSN: 2014-4814 [Consulta: 2 febrer 2023].
- Soriano Jiménez, Ignacio C. «José Torres Tribó» (en castellà). DBE. Real Academia de la Historia [Madrid] [Consulta: 2 febrer 2023].
Enllaços externs[modifica]
- «Max Pérez ens presenta la reedició de l'assaig "L'elogi de la mentida", de Josep Torres Tribó». Més 324. CCMA, 23-01-2023. [Consulta: 2 febrer 2023].