Joseph Bienaimé Caventou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joseph Bienaimé Caventou, nascut el 30 de juny de 1795 a Saint-Omer i traspassat el 5 de maig de 1877 a París, va ser un farmacèutic i químic francès, que va destacar per l'extracció de diversos alcaloides.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de farmacèutic, Joseph Bienaimé Caventou va començar el seu aprenentatge amb el seu pare, després es va formar a París, on va seguir al mateix temps els cursos de l'Escola de farmàcia i de la Facultat de les ciències. El 1816 va ser destinat a l'hospital Saint-Antoine on va hi disposar d'un laboratori ben equipat que li va permetre dur endavant les seves recerques.

El 1821 va ser elegit membre de l'Acadèmia de medicina. A partir de 1826, Caventou, va formar part del cos docent de l'Escola Superior de Farmàcia; va ser nomenat el 1830 mestre de conferències de química, després el 1834 professor titular de toxicologia, ocuparà aquest últim lloc fins a la seva jubilació el 1859, tot dirigint una farmacia a París.

Obra[modifica | modifica el codi]

Estricnina

La col·laboració de Caventou amb Pierre Joseph Pelletier, igualment farmacèutic i químic, durant 25 anys (1817-1842), conduirà en alguns anys a resultats espectaculars: junts, aïllaran un cert nombre de'àlcalis vegetals, que es varen designar com alcaloides, i que són substàncies nitrogenades bàsiques dotades de poderoses propietats farmacèutiques. Aquest equip va ser pioner en la utilització de dissolvents lleugers per aïllar els ingredients actius de les plantes. Se'ls deu l'aïllament de les següents substàncies naturals:

Caventou i Pelletier varen crear la seva pròpia fàbrica per produir la quinina utilitzada per tractar la malària però van publicar el seu descobriment per tal de permetre la seva més àmplia difusió.