Juan van Halen i Sarti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juan van Halen i Sarti
1788 - 1864) (76 anys)
Lluita per la Roca, que fou una font de conflictes en els temps de Juan van Halen
Lluita per la Roca, que fou una font de conflictes en els temps de Juan van Halen
Lloc de naixement: Cadis Cadis
Lloc de defunció: Cadis Cadis
Lleialtat: Espanya Espanya
Rang: Mariscal de Camp
Comandaments: Governador de Brabant Meridional

Juan van Halen i Sarti (Cadis, 1788 - 1864) fou un militar castellà. Lluità a la batalla de Trafalgar el 1805 i a la Martinica el 1806. Entre 1808-14, milità alternativament en contra i a favor de Napoleó Bonaparte. Detingut per liberal pel govern de Ferran VII, fugí a Rússia, on serví en l'exèrcit del tsar al Caucas. Tornà a Castella durant el Trienni Liberal i el 1822 lluità contra els absolutistes al Vendrell. Amb la reacció absolutista fugí a Cuba, des d'on passà als Estats Units i el 1826 a Bèlgica; prengué part en l'alçament del 1830 contra els holandesos i fou tinent general de l'exèrcit belga i governador de Brabant Meridional. El 1835 passà al servei d'Isabel II d'Espanya i lluità contra els carlins. Es distingí amb el seu germà, Antonio van Halen i Sarti en els fets de Peracamps, on fou ferit. Ascendit a mariscal de camp, es retirà i es dedicà a viatjar.

Les seves tropes van dur a terme el bombardeig de la ciutat de Barcelona el 1842.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan van Halen i Sarti Modifica l'enllaç a Wikidata