Juan van Halen i Sarti

Juan van Halen i Sarti
1788 - 1864) (76 anys)
Lluita per la Roca, que fou una font de conflictes en els temps de Juan van Halen
Lloc de naixement:	Cadis
Lloc de defunció:	Cadis
País:	Espanya
Rang:	Mariscal de Camp
Comandaments:	Governador de Brabant Meridional

Juan van Halen i Sarti (Cadis, 1788 - 1864) fou un militar castellà. Lluità a la batalla de Trafalgar el 1805 i a la Martinica el 1806. Entre 1808-14, milità alternativament en contra i a favor de Napoleó Bonaparte. Detingut per liberal pel govern de Ferran VII, fugí a Rússia, on serví en l'exèrcit del tsar al Caucas. Tornà a Castella durant el Trienni Liberal i el 1822 lluità contra els absolutistes al Vendrell. Amb la reacció absolutista fugí a Cuba, des d'on passà als Estats Units i el 1826 a Bèlgica; prengué part en l'alçament del 1830 contra els holandesos i fou tinent general de l'exèrcit belga i governador de Brabant Meridional. El 1835 passà al servei d'Isabel II d'Espanya i lluità contra els carlins. Es distingí amb el seu germà, Antonio van Halen i Sarti en els fets de Peracamps, on fou ferit. Ascendit a mariscal de camp, es retirà i es dedicà a viatjar.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan van Halen i Sarti

• Gran Enciclopèdia Catalana Tom núm. 8, pàg. 355, ISBN 84-85194-00-4