Junia Rufina
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II  Baelo Claudia |
| Mort | valor desconegut |
Junia Rufina (Baelo Claudia, Tarifa, Cadis, segle ii dC) Fou una influent i poderosa matrona hispanoromana de la Bètica.[1][2]
Les primeres notícies de Junia Rufina provenen de les troballes fetes a les excavacions del conjunt arqueològic de Baelo Claudia, ciutat fundada el segle ii dC a la zona de l'estret de Gibraltar, a prop de Tarifa. Fou una ciutat portuària, la seva riquesa provenia de la pesca, la salaó i sobretot del comerç amb el nord d'Àfrica (Mauritània Tingitana). L'emperador Claudi li concedí l'estatus de municipium. El màxim esplendor arribà en els segles i i ii dC, però la forta sismicitat de la zona en provocà diverses vegades la destrucció parcial.[3] A finals del segle iv dC fou abandonada pels romans i ocupada per paleocristians, visigots i altres hordes invasores.[4]
L'any 1917 s'iniciaren les primeres excavacions. El projecte fou liderat pels arqueòlegs francesos George Edward Bonsor i Pierre Paris, que hi trobaren les restes de Baelo Claudia enterrades a la badia de Bolonia i fou definida com la petita Pompeia espanyola.[5] Malgrat la seva importància, al cap de cent anys, només s'havia excavat un 20 per cent de la ciutat.[6]
El 2001, durant uns treballs de neteja i condicionament a l'àrea sacra de la necròpolis, prop de la porta de Carteia, sortí a la llum la imponent escultura en marbre de Mijas d'una dama togada a la qual faltava el cap i va ser datada de la primera meitat del segle ii.[7] Catorze anys més tard, el juny de 2018, en el marc del projecte encapçalat pel professor i arqueòleg Fernando Prados Martínez, de la Universitad d'Alacant, a quatre metres de profunditat, aparegué el sumptuós mausoleu de marbre i columnes corínties que contenia les restes òssies de Junia Rufina. En un bloc a l'entrada del mausoleu hi ha un epígraf funerari amb lletres de bronze, amb la inscripció (en llatí): Per als déus Manes (diis Manibus) de Junia Rufina, filla de Marco Ruf.[7] «Ruf »seria l'abreviatura del cognom Rufina, d'origen fenici, que després de la conquesta romana fou clàssic de les famílies nobles gaditanes i és el cinquè més freqüent dels que s'han documentat a Hispania. Pel que fa al nom «Iunius» i la seva variant femenina «Iunia» eren dos noms molt freqüents a Hispania; a la mateixa Baelo Claudia hi ha documentada una Iunia Eleuthera.[7] Aquest epitafi, en el qual no consta marit, ni fills, és l'únic d'aquestes característiques a Espanya. Els arqueòlegs i historiadors dedueixen que Junia Rufina fou una dona influent per ella mateixa, empoderada fins al punt de ser la promotora de la seva pròpia tomba. Un fet insòlit a la societat hispanoromana del segle ii dC.[8]
El 2019 es donaren a conèixer els resultats del projecte sobre la mort i els ritus funeraris a Baelo Claudia, amb l'exposició «Vltra Tuimba: Luz y sombra en las necrópolis de Baelo Claudia».[9]
Actualment el Conjunt Arqueològic està museïtzat i es continua investigant l'enigma de Junia Rufina.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Cañas, Jesús A. «Aquí yace Junia Rufina, la enigmática y poderosa romana de Baelo Claudia» (en castellà). El País [Madrid], 24-08-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Osaba Garcia i Pascual, Esperanza i Marta. [Junia Rufina,significación de un reciente hallazgo (pàg.119-126) Mujeres de la Hispania romana,una mirada al patrimonio.] (en castellà). Dykinson,S.L., 2021, p. 364. ISBN 978-84-1377-082-6.
- ↑ «Los pilares del tiempo - Episodio 5: Hispania: Vidas de opulencia» (en castellà), 20-05-2022. [Consulta: 21 maig 2022].
- ↑ «La destrucción de Baelo Claudia» (en castellà), 08-06-2014. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «Las Ruinas de Baelo Claudia en Bolonia, Tarifa - Cádiz. Información para la visita» (en castellà), 01-01-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ ««Solo se conoce un 20% de Baelo Claudia» tras 100 años de excavaciones» (en castellà), 23-08-2021. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Prados Martínez, Fernando; Jiménez Vialás, Helena; Abad Casal, Lorenzo «Primeros avances de la intervención arqueológica en los mausoleos de la puerta sureste de Baelo Claudia: el monumento de Iunia Rufina» (pdf) (en castellà). Zephyrus, LXXXV, 2020, pàg. 163-184 [Consulta: 1r març 2022].
- ↑ León, Virginia. «La mujer que revoluciona Baelo Claudia» (en castellà). Diario de Cádiz, 16-09-2018. [Consulta: 21 febrer 2022].
- ↑ «'Vltra Tuimba' muestra el epígrafe funerario de Junia Rufina en Baelo Claudia» (en castellà), 14-06-2019. [Consulta: 24 febrer 2022].
- ↑ «Conjunto arqueológico de Baelo Claudia» (en castellà). Junta de Andalucía - Consejería de Cultura y Patrimonio Artístico. [Consulta: 25 febrer 2022].