Katarina Mazetti
.JPG)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1944 (79 anys) Estocolm (Suècia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Lund |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptora, escriptora de literatura infantil |
| Activitat | 1988 – |
| Gènere | Conte, novel·la, novel·la històrica, literatura infantil i juvenil, poesia i guió cinematogràfic |
Premis
| |
| Lloc web | katarinamazetti.com… |
     | |
Vera Katarina Mazetti (Estocolm, Suècia, 29 d'abril de 1944), coneguda com a Katarina Mazetti, és una periodista i escriptora sueca, coneguda autora de novel·les i de literatura infantil i juvenil.
Biografia[modifica]
Katarina Mazetti nasqué a Estocolm i va viure a Karlskrona, un port naval del sud de Suècia. El seu cognom prové del seu besavi picapedrer italià que arribà a Suècia al s. XIX.
Estudià periodisme i començà col·laborant en els diaris locals. Després continuà els seus estudis i obtingué una llicenciatura en literatura i anglès a la Universitat de Lund.
Treballà com a professora en una escola secundària agrícola d'Umeå. Durant 15 anys fou productora de ràdio i reportera en Sveriges Radio P1 (ràdio pública sueca), i participà en programes d'orientació feminista, i programes per a xiquets; fou productora del programa Freja i gerenta del programa Ring.
Al 1988 començà a escriure llibres per a xiquets i joves i debutà amb "Här kommer tjocka släkten", redactat en versos hexàmetres clàssics i il·lustrat per Gunna Grähs.
El 2007 inicia amb els seus fills un café cultural de llibres i pel·lícules clàssiques a Malmö que al 2012 transforma en el centre cultural Poeten på ('El poeta a la cantonada').
Ha fet obres en set gèneres literaris: novel·la, conte, poesia, literatura infantil, literatura juvenil, llibres de text i guions de cinema. Ha participat en un llibret de ciència-ficció, en lírica i òpera.
Participà en conferències i fires literàries en diferents estats, com ara Alemanya, Anglaterra, Rússia, Canadà, Bèlgica, Líban, Bulgària, Finlàndia i assíduament a França.
Els seus llibres s'han traduït a trenta idiomes, més recentment al portugués i tailandés, entre altres.
Els seus referents literaris són Anna-Lisa Wärnlöf, William Shakespeare, Mikael Niemi, Fritjof Nilsson Piraten, Angela Carter, Tove Jansson, Ben Elton, Jan Berglin i Christina Kjellson. Els seus personatges literaris preferits són el príncep Myshkin en L'idiota de Dostoievski i Pippi Langstrump de l'escriptora sueca Astrid Lindgren.[1]
Actualment treballa com a escriptora: escriu cròniques i columnes en diferents diaris; actua en festivals de narració de contes i toca l'acordió en alguns grups de música folk.
Des de 2002 viu a la localitat sueca de Lund amb la seua família. Té 4 fills.
Obres[modifica]
Llibres infantils i juvenils[modifica]
Sèrie Cosins Karlsson[modifica]
Saga de llibres juvenils sobre les aventures que protagonitzen els 4 cosins Karlsson.
- Kusinerna Karlsson 1: Spöken och spioner (2012)
- Kusinerna Karlsson 2: Vildingar och vombater (2012)
- Kusinerna Karlsson 3: Vikingar och vampyrer (2013)
- Kusinerna Karlsson 4: Monster och mörker (2013)
- Kusinerna Karlsson 5: Skräckbåtingues och Svarta damen (2014)
- Kusinerna Karlsson 6: Pappor och pirater (2015)
- Kusinerna Karlsson 7: Skurkar och skatter (2016)
- Kusinerna Karlsson 8: Fällor och förfalskare (2017)
- Kusinerna Karlsson 9: Trassel och trumpeter (2018)
- Kusinerna Karlsson 10: Döskallar och demoner (2019)
Altres llibres de literatura infantil i juvenil[modifica]
- Här kommer tjocka släkten (1988)
- Köttvars trollformler (1991)
- Grod Jul på Näsbrännan eller Skuggan av en grisa (1993)
- Det är slut mellan Gud och mej (1995)
- Det är slut mellan Rödluvan och vargen (1998)
- Donin hungriga handväskan (1998)
- Fjärrkontrolleriet: äventyrs- och kärlekshistoria för barn (2001)
- Tyst! Du är död! (2001)
- Slutet är bara början (2002)
- Tarzans tårar (2003)
- Ottos äventyr (2005)
- Mitt himmelska kramdjur (2007)
- Slump (2008) - Novel·la escrita en col·laboració amb diversos escriptors.
Novel·les per a adults[modifica]
- Grabben i gravin bredvid (1998). ("El tipus de la tomba del costat"), ISBN 978-84-96711-90-7.[2] Aquesta novel·la és la seua primera novel·la per a adults i es basa en experiències personals.
- Familjegraven: en fortsättning på romanen Grabben i gravin bredvid (2005) - Continuació d'«El tipus de la tomba del costat»
- Blandat blod (2008)
- Mitt liv som pingvin (2008)
- Berättelser för till- och frånskilda (2013)
- Snö kan brinna (2015)
Selecció de contes[modifica]
- Krigshjältar och konduktörer (1999)
Cançons[modifica]
- Handbok för martyrer (1993)
Altres publicacions[modifica]
- Mazettis blandning (2001)
- Mazettis nya blandning (2004)
- Mazettis julblandning (2006)
Adaptacions[modifica]
Cinema[modifica]
- 2002: Grabben i gravin bredvid, llargmetratge suec realitzat per Kjell Sundvall, adaptat de la novel·la del mateix nom, traduïda per «El tipus de la tomba del costat». Hi alisabet Carlsson i Michael Nyqvist.[3] A Suècia el film va ser vist per un milió d'espectadors. Obtingué cinc nominacions als Premis Guldbagge (atorgats per l'Institut Suec de Cinema) en les categories de: Millor director, Millor guió, Millor pel·lícula, Millor actriu principal i Millor actor principal, i Michael Nyqvist n'obtingué el premi Guldbagge com a millor actor principal.
Teatre[modifica]
- 2009: Le Mec de la tombe d'à côté ('El tipus de la tomba del costat'), adaptació teatral francesa per Alain Guanyes i dirigida per Panchika Velez; hi actuen Anne Loiret i Vincent Winterhalter.[4] Es reestrena al 2010 amb Sophie Broustal i Marc Fayet en els rols principals al Théâtre de la Renaissance, i continuen amb una gira per França, després s'estableixen novament a París al Théâtre donis Bouffes-Parisiens.[5] A França rebé les nominacions al Premi Molière en les categories d'adaptació-traducció i teatre privat.[6] Al 2016, se'n feu una reestrena amb Stéphane Fievet i Florence Hebbelynck com a actors principals.
- 2012: El tipus de la tomba del costat. Adaptació catalana protagonitzada per Maribel Verdú i Antoni Molero, amb direcció de Josep Maria Pou. S'estrena al Teatre Goya de Barcelona.[7][8][9] Al 2016 es reestrena amb Iker Galartza i Aitziber Garmendia sota la direcció de Begoña Bilbao Lejarzegi, traduïda al basc pel protagonista i guionista Iker Galartza; comença una gira pel País Basc.[10][11]
Reconeixements i distincions[modifica]
- 1995. Augustpriset - Nominació[1]
- 1996. Västerbottens-Kurirens kulturpris - Guanyadora
- 2000. Polonipriset - Nominació
- 2007. Acadèmia Sueca - Beca
- 2007. Prix Cévennes du roman européen (Premi Cevenne, millor novel·la europea traduïda al francés) - Nominació
- 2011. Karlskrona kommuns kulturpris (Premi cultural de la municipalitat de Karlskrona) - Guanyadora[12]
- 2011. Piratenpriset - Guanyadora[13]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Biografi» (en sueco). [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «El típo de la tumba de al lado». Titania. Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ «Grabben i graven bredvid (2002)» (en anglès). [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «Le mec de la tombe d'à côté» (en francès). [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «Le mec de la tombe d'à côté» (en francès). [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «Molières 2011: le palmarès intégral». [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ «Critica teatral: El tipo de la tumba de al lado en el Teatro Goya». [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ «Verdú y Molero, pareja contra pronóstico en 'El tipo de la tumba de al lado'». [Consulta: 3 octubre 2019].
- ↑ «Dos comedias primaverales». [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ «Teatro: "El tipo de la tumba de al lado"». [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ «El tipo de la tumba de al lado o el humor universal». [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ «Kulturpris till Katarina Mazetti!» (en sueco). , 16-12-2012 [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ «Piratenpristagarna Genom Åren» (en sueco). [Consulta: 3 octubre 2019].
Enllaços externs[modifica]
- Lloc oficial de Katarina Mazetti (en suec, anglés, francés i alemany).