Khinjaria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuKhinjaria Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longitud8 m Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaMosasauridae
SubfamíliaPlioplatecarpinae
GènereKhinjaria Modifica el valor a Wikidata
Nicholas R. Longrich, 2024

Khinjaria (que significa "punyal") és un gènere extint de mosasàurid plioplatecarpí del Cretaci superior a la Conca d'Ouled Abdoun del Marroc. El gènere conté una espècie única, K. acuta, conegut per un crani parcial i una vèrtebra. Khinjaria probablement era un depredador àpex al seu entorn, ja que la seva gran mida corporal, les seves dents semblants a una fulla i la morfologia inusual del crani li haurien permès atacar grans preses.

Descobriment i denominació[modifica]

L'exemplar holotip Khinjaria, MHNM.KHG.521, va ser descobert en sediments de la conca d'Oulad Abdoun (Lower Couche III, localitat de Sidi Chennane) a la Província de Khouribga, Marroc. L'exemplar consisteix en un crani parcial (amb un premaxil·lar parcial, tots dos maxil·lars, prefrontals, frontal i parietal, postorbitofrontal dret, esquamosal parcial dret i un dentari) i una vèrtebra associada, possiblement provinent de la regió del tronc.[1]

En 2024, Longrich et al. va descriure Khinjaria acuta com un nou gènere i espècie de mosasaure plioplatecarpí basat en aquestes restes fòssils. El nom genèric, "Khinjaria", deriva d'una paraula àrab per a un punyal. El nom específic, "acuta", significa "agut" en llatí. El nom binomi complet fa referència a la morfologia de les dents de Khinjaria.[1]

Descripció[modifica]

Restauració de la vida del Goronyosaurus relacionat que caça plesiosaures juvenils

La longitud del cos de Khinjaria es va estimar en 8 m. Això, a més de les seves dents com ullals, li hauria permès caçar preses grans. El maxil·lar tenia deu o onze dents, en comparació amb les onze del Goronyosaurus molt relacionat, dotze del Gavialimimus i onze o dotze del Selmasaurus johnsoni. Igual que el Goronyosaurus, Khinjaria tenia dotze dents al seu dentari. Aquestes dents són proporcionalment grans, com Selmasaurus johnsoni, en contrast amb les dents petites d'altres tàxons plioplatecarpins com Gavialimimus. En general, la tribuna és inusualment curta i la mida de l'òrbita es redueix. El maxil·lar i el dentari són robusts i profunds. El crani és molt acinètic, el que significa que els ossos individuals que el componen no es mouen en relació entre si. Això hauria permès que les mandíbules fossin més potents.[1]

Classificació[modifica]

En les seves anàlisis filogenètiques, Longrich et al. (2024) van recuperar Khinjaria dins d'un clade de plioplatecarpins mosasàurids, com a taxon germà a Goronyosaurus. Van anomenar aquest clade, que també conté Gavialimimus, Goronyosaurus i Selmasaurus—el Selmasaurini.[1] Un clade similar va ser recuperat per Strong et al. (2020) en la seva descripció de Gavialimimus.[2] Els resultats de les anàlisis de Longrich et al. es mostren al cladograma següent:



Tethysaurus


Plioplatecarpinae

Russellosaurus




Yaguarasaurus columbianus




Plioplatecarpí de la formació Carlile




Yaguarasaurus regiomontanus




Ectenosaurus spp.




Angolasaurus




Plioplatecarpini


Selmasaurini

Selmasaurus johnsoni




Selmasaurus russelli




Gavialimimus




Goronyosaurus



Khinjaria














Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Longrich, Nicholas R.; Polcyn, Michael J.; Jalil, Nour-Eddine; Pereda-Suberbiola, Xabier; Bardet, Nathalie «A bizarre new plioplatecarpine mosasaurid from the Maastrichtian of Morocco». Cretaceous Research, 01-03-2024, pàg. 105870. DOI: 10.1016/j.cretres.2024.105870. ISSN: 0195-6671.
  2. Strong, Catherine R. C.; Caldwell, Michael W.; Konishi, Takuya; Palci, Alessandro «A new species of longirostrine plioplatecarpine mosasaur (Squamata: Mosasauridae) from the Late Cretaceous of Morocco, with a re-evaluation of the problematic taxon 'Platecarpus' ptychodon» (en anglès). Journal of Systematic Palaeontology, vol. 18, 21, 01-11-2020, pàg. 1769–1804. DOI: 10.1080/14772019.2020.1818322. ISSN: 1477-2019.