Kitkaïta
 Kitkaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | NiTeSe |
| Epònim | Kitkajoki (en)  |
| Localitat tipus | vall del riu Kitka, Kuusamo, província d'Oulu, Ostrobòtnia del Nord, Finlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EA.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EA.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.28 |
| Dana | 2.12.14.2 |
| Heys | 3.11.23 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,71Å; c = 5,12Å; |
| Duresa | 3,5 |
| Impureses comunes | Co, Cu, Ag, Bi, S |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1968 s.p. |
| Any d'aprovació | 1961 |
| Símbol | Kk |
| Referències | [1] |
La kitkaïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la melonita. Va ser anomenada en honor de la seva localitat tipus: vall del riu Kitka (Finlàndia).[1]
Característiques[modifica]
La kitkaïta és un tel·lurur-selenur de fórmula química NiTeSe. Cristal·litza en el sistema trigonal en cristalls de fins a 5 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kitkaïta pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: silvanita, calaverita, kostovita, krennerita, berndtita, melonita, merenskyita, moncheïta, shuangfengita, sudovikovita, verbeekita, drysdal·lita, jordisita, molibdenita i tungstenita.
Formació i jaciments[modifica]
La kitkaïta va ser descoberta a la vall del riu Kitka, a Kuusamo (província d'Oulu, Ostrobòtnia del Nord, Finlàndia) en fissures estretes amb contingut de carbonats en albita.[2] Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kitkaïta |