L'Établi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'Établi
Fitxa
DireccióMathias Gokalp Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAntoine Rein, Fabrice Goldstein i Antoine Gandaubert (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióJean-Marc Tran Tan Ba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióMathias Gokalp i Marcia Romano Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFlemming Nordkrog Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soLaurent Benaïm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAriane Mellet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
VestuariClaire Lacaze (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFrance 2 Cinéma, Karé Productions, Scope Pictures i Auvergne-Rhône-Alpes Cinéma Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorLe Pacte Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 abril 2023 Modifica el valor a Wikidata
Durada117 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeClarmont d'Alvèrnia, usine Michelin de Cataroux (fr) Tradueix i Òlt i Garona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4.490.000 € i 4.500.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema històric Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt14163992 Allocine: 281834 Letterboxd: letabli TMDB.org: 892513 Modifica el valor a Wikidata


L'Établi és una pel·lícula dramàtica francobelga dirigida per Mathias Gokalp i estrenada el 2023. El guió és una adaptació del llibre autobiogràfic del mateix títol de Robert Linhart.[1] La pel·lícula mostra el món laboral després del Maig del 68 des de la seva perspectiva d'intel·lectual davant de les dificultats físiques, morals i polítiques que genera l'organització de la fàbrica.

Argument[modifica]

Pocs mesos després dels fets del Maig francès, Robert, professor associat de filosofia, és contractat a la fàbrica Citroën de París com a treballador. Activista maoista, busca infiltrar-se en el món obrer per continuar la lluita social. Després dels primers mesos de difícil adaptació, aconsegueix iniciar una vaga contra la recuperació gratuïta de les hores perdudes durant la vaga del maig del 68, ignorant la direcció els acords de Grenelle que preveien el pagament a 50% de dies de la vaga.[2]

Distribució[modifica]

  • Swann Arlaud: Robert Linhart
  • Melanie Thierry: Nicole Linhart
  • Denis Podalydès: Junot
  • Olivier Gourmet: Klatzman
  • Robin Migné: Christian Le Bescou
  • Felix Vannoorenberghe: Jean-Louis, el treballador tuberculós
  • Eric Nantchouang: Boubacar Diallo, conegut com "Bouba"
  • Malek Lamraoui: Ali
  • Luca Terracciano: Primo
  • Raphaëlle Rousseau: Sasha
  • Lorenzo Lefebvre: Yves
  • Jean Boronat: Texans
  • Marie Rivière: la mare de Robert
  • Marc Robert: el metge de fàbrica
  • Zéli Marbot: Virginie Linhart

Als crèdits finals de la pel·lícula, Nicole (Colas-)Linhart indica que no es reconeix en el personatge que representa l'esposa de Robert Linhart en aquell moment. Nicole Linhart també va ser una activista d'extrema esquerra en una fàbrica que es va convertir en acadèmica.[3][4]

Producció[modifica]

El rodatge de les escenes de la fàbrica Citroën, que representava la de la Porte de Choisy de París va tenir lloc en la antiga fàbrica Michelin de Cataroux, a Clermont-Ferrand, on es va reconstruïr una fàbrica de Citroën dels anys 1960.[5][6]

Segons el director, «vam omplir grans hangars amb eines de fàbriques que estaven tancades a la regió. Pel que fa al 2CV, hem treballat amb vehicles de col·leccionisme que es van desmuntar completament per tornar a muntar a la línia de producció de la pel·lícula. Els fabricants també ens van proporcionar peces noves, carrosseries i portes noves. Ja no fem 2CV complets però encara fem recanvis per reparar els que encara estan en circulació».[7] Dissenyada pel dissenyador de producció Jean-Marc Tran Tan Ba i els seus col·laboradors, la cadena de muntatge del 2CV va aparèixer, a partir del rodatge, com un element clau de l'escenari.[6]

Referències[modifica]

  1. Linhart, Robert. L'Établi (en francès). Les éditions de minuit, 1978 (Double). ISBN 9782707303295. 
  2. Strauss, Frédéric «“L’Établi”, infiltration bourgoise à l’usine sur fond de lutte des classes» (en francès). Télérama, 04-04-2023.
  3. «Kouchner, Linhart, Debray: les « filles de » disent leur histoire» (en francès). france24.com avec AFP, 17-10-2021.
  4. «Feuilletez L'Établi de Robert Linhart avec les oreilles» (en francès). France Culture, Radio France, 22-05-2018.
  5. «Le site Michelin de Cataroux en pleine mutation à Clermont-Ferrand» (en francès). lamontagne.fr, 08-01-2021.
  6. 6,0 6,1 «Deux ans après le tournage chez Michelin, le film L'Établi est projeté à Clermont-Ferrand» (en francès). lamontagne.fr, 11-03-2023.
  7. «L'Établi - Auvergne-Rhône-Alpes Cinéma» (en francès). auvergnerhonealpes-cinema.fr, 05-04-2023.