Långbanita
 Långbanita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn2+ 4Mn3+ 9Sb5+O16(SiO₄)₂ |
| Epònim | Långban |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.09 |
| Dana | 44.3.4.1 |
| Heys | 17.7.19 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 11,563(2) Å; b = 11,563Å; c = 11,100(2) Å; α = 90°; β = 90°; γ = 120° |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Color | negre |
| Exfoliació | bona en {001} good |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,9 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,360 nε = 2,310 |
| Birefringència | δ = 0,050 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971 s.p. |
| Símbol | Lgb |
| Referències | [1][2] |
La långbanita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de la localitat sueca de Långban, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La långbanita és un silicat de fórmula química Mn2+
4Mn3+
9Sb5+O16(SiO₄)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1971. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la långbanita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Långban, localitat del municipi de Filipstad, a Värmland, Suècia. També a Suècia ha estat descrita a Sjögruvan, al municipi de Hällefors, i a Mangruvan, al municipi de Lindesberg, tots dos indrets al comtat de Västmanland. També ha estat descrita a Noruega, Àustria, Suïssa i el Japó.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Långbanita |
- ↑ «Långbanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 13 octubre 2017].