La Mantovana

*La Mantovana*
	;
Forma musical	cançó
Llengua	italià
Gènere	cançó popular

" La Mantovana " o "Il Ballo di Mantova" (Dansa de Màntua) és una cançó popular del segle XVI atribuïda al tenor italià Giuseppe Cenci, també conegut com a Giuseppino del Biado, (mort el 1616) ^[1] al text Fuggi, fuggi, fuggi da questo cielo. La seva primera aparició impresa coneguda es troba a la col·lecció de madrigals del Biado de l'any 1600. La melodia, més tard coneguda també com a " Ballo di Mantova i " Aria di Mantova ", va guanyar una àmplia popularitat a l' Europa renaixentista, essent interpretada en diversos països amb títols molt variats: en flamenc" Ik zag Cecilia komen ", en polonès" Pod Krakowem ", en romanès" Carul cu boi ", en escocès" My mistress is prettie "i en ucraïnès "Kateryna Kucheryava". Però és coneguda sobretot per la melodia de la Moldava de Bedřich Smetana i per l'himne nacional israelià "Hatikvah ".

Aparicions a la música clàssica[modifica]

$\relative c'' { \set Staff.midiInstrument = #"violin" \tempo 4 = 80 \key bes \major \time 4/4 g8 a bes c d4 \mark "del Biado" d8 d es4. es8 d4. d8 c4. c8 bes4 c8 bes a4. a8 g4 g }$

$\relative c'' { \set Staff.midiInstrument = #"violin" \tempo 4 = 80 \key bes \major \time 4/4 g8 a bes c d4 \mark "Zanetti" d8 d es4 es8 es d4 d8 d c4 c8 c bes4 c8 bes a4 a8 a g2 }$

"La Mantovana" apareix a Il Scolaro de Gasparo Zanetti (1645), com a "Ballo di Mantua" a Duo tessuti con diversi solfeggiamenti, scherzi, perfidie et oblighi de Giuseppe Giamberti (1657) i com a "An Italian Rant" a John Playford ' s The Dancing Master (3a edició, 1665).

"Fuggi, fuggi, dolente cor", una versió de l'entorn madrigal, proporciona el material d'origen per a la sonata de trio en sol menor de 1655 de Biagio Marini (Op. 22, Sonata sopra "Fuggi dolente core").^[2]

La melodia va ser utilitzada famosament pel compositor txec Bedřich Smetana en el seu poema simfònic Vltava (Moldau) del seu cicle celebrant Bohèmia, Má vlast :

$\relative c'' { \set Staff.midiInstrument = #"string ensemble 1" \clef treble \key e \minor \time 6/8 \tempo "Allegro commodo non agitato" \partial 8*1 b8-.\p_"dolce" | e4(\< fis8) g4(a8)\! | b4 b8-. b4.--\< | c4.\sf\! c->\> | b->\!\p~ b4 b8\<(| a4.)\!\dim a4 a8 | g4(a8 g4) g8(\< | fis4.)\!\> fis4(\!\> fis8-.)\! | e4\> r8\! }$

Himne d'Israel[modifica]

Samuel Cohen, un coloni jueu del segle xix a la Palestina otomana (ara, Israel) que va néixer a Moldàvia, va adaptar una variació romanesa de "La Mantovana" - "Carul cu boi" - per configurar el poema de Naftali Herz Imber , "Hatikvah ". ; que més tard es va convertir en l’himne nacional israelià. ^[3] Una altra cançó popular romanesa similar, "Cucuruz cu frunza-n sus", també es basa en "La Mantovana".

Lletres[modifica]

Italià	Català
Fuggi fuggi fuggi da questo cielo Aspro e duro spietato gelo Tu che tutto imprigioni e leghi Né per pianto ti frangi o pieghi fier tiranno, gel de l'anno fuggi fuggi fuggi là dove il Verno su le brine ha seggio eterno. Vieni vieni candida vien vermiglia tu del mondo sei maraviglia Tu nemica d'amare noie Dà all'anima delle gioie messagger per Primavera tu sei dell'anno la giovinezza tu del mondo sei la vaghezza. Vieni vieni vieni leggiadra e vaga Primavera d'amor presaga Odi Zefiro che t'invita e la terra che il ciel marita al suo raggio venga Maggio vieni con il grembo di bei fioretti, Vien su l'ale dei zefiretti.	Fuig, fuig, fuig d’aquest cel, fred dur i inflexible, implacable. Tu, que enganxes a tots a la presó ni doblegant ni trencant a plorar. Tu, el tirà cruel i congelat de l'any, Fuig, fuig, fuig cap a on sigui l’hivern té el seu etern tron sobre la gelada. Vine, vine blanc, vine vermelló, ets la meravella del món. Tu, enemic de tot lo trist dona alegria a l'ànima missatger de primavera. Ets de l'any la joventut i la bellesa del món. Vine, vine, vine, elegant i suau, primavera de l’amor presagiant. Harken Zephyrus que et convida, i la terra que es casa amb el cel; que pugui arribar al seu raig, vine amb la falda plena de belles flors, vine a les ales dels petits Zèfirs.

Referències[modifica]

↑ John Walter Hill. «"Cenci, Giuseppe"». Oxford Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 21 febrer 2010]. (Subscripció necessària.)
↑
- Sonata sopra 'Fuggi dolente core', Op. 22, No. 21 (Marini, Biagio) a International Music Score Library Project (IMSLP).
↑ "Ha-Tiqvah", Ingeb.org

Enllaços externs[modifica]

History of a melody (Fuggi, fuggi; Ah, vous dirai-je, Maman (Mozart, variation 8); Vlatava; Hatikva) a YouTube

[1] John Walter Hill. «"Cenci, Giuseppe"». Oxford Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 21 febrer 2010]. (Subscripció necessària.)

[2] 
Sonata sopra 'Fuggi dolente core', Op. 22, No. 21 (Marini, Biagio) a International Music Score Library Project (IMSLP).

[3] Sonata sopra 'Fuggi dolente core', Op. 22, No. 21 (Marini, Biagio) a International Music Score Library Project (IMSLP).

[3] "Ha-Tiqvah", Ingeb.org

[1]

[2]

[3]