La risurrezione di Cristo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalLa risurrezione di Cristo
Forma musicaloratori Modifica el valor a Wikidata
CompositorLorenzo Perosi Modifica el valor a Wikidata

La risurrezione di Cristo (La resurrecció de Crist) és un oratori compost per Lorenzo Perosi i estrenat a l'Església dels Sants Apòstols de Roma el 13 de desembre de 1898.[1]

Origen i context[modifica]

Perosi va compondre aquest oratori l'estiu de 1898, fugint de la tòrrida Roma i instal·lat en un amè poblet anomenat Andorno Micca, al seu país de Biella. Malgrat la seva joventut, amb tot just 26 anys, monsenyor Perosi ja tenia decidida la seva estètica i resolta la seva tècnica, la que va aplicar a tota la seva família d'oratoris. Va confiar el relat, extret de textos sagrats en versió llatina, a una veu de tenor en caràcter d'historiador, i va fer aparèixer, en moments oportuns, a personatges diversos de l'Evangeli. La intervenció més curiosa va a càrrec de dues dones, les dues Maries, la Verge i Magdalena, que ploren la mort de Jesús. I així Pilat i el mateix Messies.[2]

Representacions[modifica]

Després de l'estrena, el 13 de febrer de l'any següent es representà a París sota la direcció del mateix compositor[3] i el 2 de març al Cirque d'Eté des Champs Elisées. El 22 d'abril, Arturo Toscanini el dirigeix al Teatro alla Scala de Milà. El juliol de 1936 hi hagué una memorable execució a la plaça de Sant Marc de Venècia, amb Gino Marinuzzi com a director. El juny de 1951 s'inaugura a Roma el nou Auditorio di Palazzo Pio amb La risurrezione di Cristo.[1]

Moviments[modifica]

  • Dalla morte al sepolcro
  • La resurrezione

L'obra s'estructura en dues parts que gaudeixen de visible autonomia. La primera passa mentre Crist és mort i és ombrívola, sofrent i extenuada. La segona narra la Resurrecció i resulta lluminosa, vibrant i acolorida. La presència coral és decisiva i admet, així mateix, una classificació entre veus terrenals i celestials. Hi ha, com sempre en Perosi, una posada en escena que, si bé és virtual, no deixa de ser escènica i amb una música que hereda la tradició de l'oratori barroc italià.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Cronologia della vita, delle opere e delle attività artistiche». Il Coro Polifonico “Lorenzo Perosi” di Misterbianco. Arxivat de l'original el 2013-06-03. [Consulta: 16 juny 2013].
  2. Matamoro, Blas. «Ressenya del disc La Risurrezione di Cristo». diverdi.com.
  3. «Dades a amadeusonline.net». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 16 juny 2013].